El dia 28 de juliol farà un any de la vaga salvatge dels treballadors de terra d’Ibèria que van provocar una setmana de caos a l’aeroport del Prat. En tot aquest temps no ha dimitit ningú, ningú ha assumit responsabilitats, cap dels sindicalistes i treballadors que van perjudicar a tanta i tanta gent és a la presó. Espero equivocar-me en sentenciar que d’aquí a un any segurament ningú haurà assumit responsabilitats per la indigna apagada que ha afectat la ciutat de Barcelona i ha demostrat la fragilitat i vulnerabilitat del sistema elèctric de la ciutat. Si es permet que capítols tan greus com aquests quedin impunes es dóna peu a que es repeteixin.
Una cosa és que Barcelona es quedi a les fosques, segurament sempre pot passar, encara que es fa difícil de creure si no és en situacions d’excepcionalitat. El que és inadmissible és que es trigui el que s’ha trigat a restablir el servei a la totalitat dels abonats. Voldria negar-me a pensar que tot plegat sigui una maniobra més de les elèctriques per fer-nos creure que sense la connexió amb la xarxa francesa el sistema coixeja. Fa uns estius ja vam viure una campanya d’apagades a les comarques gironines… Però avui el director del degà de la premsa barcelonina ja ho reivindicava com una necessitat que els poders fàctics ens volen vendre com a peremptòria i ineludible.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!