El Campanaret

Dins de l’oasi català, que en els últims temps també ha entrat en crisi, especialment es va poder constatar durant la denominada crisi del 3%, que després es va desinflar qui sap si per la consumació del pacte de l’omertà, hi sobresortia l’oasi reusenc, que ara podem considerar ja mort i enterrat, almenys mentre CiU mantingui l’estratègia que lidera Carles Pellicer d’endurir la fiscalització a l’acció del govern tripartit d’esquerres, cosa que no dic que no sigui necessària. Penso però que Pellicer ha optat per endurir les formes més que per aprofundir en la construcció de l’alternativa al PSC, al govern des del 1979, i al qual ja convindria un relleu.
L’escena del ple d’ahir divendres, digne del programa “Alguna Pregunta Més” és molt il·lustrativa que això de l’oasi reusenc ja ha passat a la història. L’alcalde Pérez, amb un ensordidor cop de mall, va intentar fer callar Pellicer després que una regidora de l’equip de govern es negués a respondre en el ple una pregunta del cap del grup municipal de CiU emplaçant-lo a una comissió. Pellicer pregunta a l’acalde si l’està amenaçant, aquest li replica que no es faci el “gallito” i que no el repti a retirar-li la paraula, cosa que Pellicer l’anima a fer-ho; els dos, alçant la veu, s’acusen mútuament d’estar alterats i nerviosos i Pérez demana a Pellicer que no els faci perdre més el temps en els plens.
Una escena lamentable que malauradament és molt indicativa de la manera de procedir a la casa de la vila de la nostra ciutat.