El Campanaret

Dilluns 21 de gener de 2013

Continua el culebrot a l’entorn de la declaració de sobirania. Cada cop és més nítid que el PSC no vol sumar-se al consens del catalanisme a favor de proclamar que Catalunya és sobirana per decidir el seu futur.

La justícia ha sentenciat que els ajuntaments de Girona i Figueres es van excedir en les seves competències en l’organització de trens per assistir a la manifestació de la Diada a la vegada que carrega, però, contra la delegació del govern per haver-li fet perdre temps i recursos, ja que els consistoris no van gastar ni un euro en la contractació dels trens i no van incórrer en cap delicte.

Dimarts 22 de gener de 2013

La federació de Barcelona Ciutat de CDC fa públic un contundent comunicat denunciant l’actitud de Josep Antoni Duran i Lleida. El responsabilitzen de la pèrdua de suports electorals i de diluir i desdibuixar el compromís del president Mas amb el dret a decidir. Exigeixen a Unió unitat d’acció per no confondre ni frustar l’electorat en un moment clau de la història del país. El text ha estat durament contestat per dirigents d’Unió i ha tensat, com mai abans, les relacions entre els socis de federació just el dia abans de la votació al Parlament de la Declaració de Sobirania.

Llarga reunió del grup parlamentari del PSC per decidir la posició del partit davant la Declaració de Sobirania. Acaba sense acord. Des de CiU, ERC i ICV-EuiA s’intenta fer entendre al PSC que tots han fet renúncies per facilitar el suport dels socialistes al text.

El Govern presenta la liquidació del pressupost del 2012 i avança que no podrà complir el dèficit imposat per l’Estat espanyol, fixat en el 1,5%. Malgrat els esforços ingents per reduir-lo més el dèficit a final del 2012 ha estat del 2,3%. El president Mas diu que els dèficits són en fase de control i que s’hagués pogut complir amb el límit estipulat si l’Estat hagués actuat amb lleialtat.

Dimecres 23 de gener de 2013

Els dies de glòria encara han d’arribar però el d’avui té un simbolisme especial. Després de dies de negociació a cinc bandes el Parlament ha aprovat una Declaració de Sobirania històrica que proclama el poble català subjecte polític i jurídic sobirà. Finalment l’han presentada conjuntament CiU, ERC i ICV-EUiA, i ha obtingut a més el vot favorable d’un dels tres diputats de la CUP, que ha volgut expressar el seu sí crític al text amb l’estrambòtica fórmula d’un sí i dues abstencions. Segons la seva manera de veure les coses el procés comença amb renúncies. El PSC, el PP i Ciutadans hi han votat en contra però cinc diputats socialistes no han emès cap vot en desacord amb la decisió de la direcció d’imposar el no i no permetre la llibertat de vot. En total, 85 vots a favor, 41 en contra i dues abstencions.

La crisi oberta en el si del PSC just a l’inici de la legislatura ningú sap com acabarà però tant el gir de la direcció cap a l’espanyolisme com la rebel·lió del sector catalanista ja no tenen aturador. Quadres territorials i dirigents històrics han firmat un manifest de suport als diputats díscols mentre que alguns militants, indignats, han estripat el carnet.

Tot just una hora i mitja després de l’aprovació de la Declaració de Sobirania es donava el tret de sortida a l’Any Espriu amb un acte al Palau de la Música Catalana amarat de la transcendència de la jornada. El president Mas ha estat aclamat pel públic en aparèixer a l’escenari per cloure l’acte. Una llarga ovació i crits d’independència han precedit el seu parlament, durant el qual ha assegurat que l’obra i l’exemple d’Espriu seran una molt bona guia per al viatge que el país emprèn.

Divendres 25 de gener de 2013

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, planteja que si Espanya, com es preveu, no autoritza el referèndum es tiri endavant una consulta emparada en la llei de consultes que no seria vinculant però de la que defensa la legitimitat política. Proposa fer-la a partir d’un nou cens en el qual es rebaixi a 16 anys l’edat per participar-hi i del que també formin part els immigrants que no tenen dret a vot en altres comicis. Pren força, però, una tercera sortida. Si al final no es pot fer ni el referèndum ni la consulta per les traves de l’estat es convocaran unes noves eleccions al Parlament per convertir-les de facto en un referèndum. Ho deia ahir Oriol Junqueras i avui Vicent Partal fins i tot hi posa data. Especula que es treballa amb la hipòtesi de fer-les el 8 de juny del 2014, coincidint amb les eleccions europees.

El govern espanyol aprova la llei d’unitat de mercat que homologa les llicències empresarials a l’Estat i que pot deixar en paper mullat diverses normatives catalanes.

Dissabte 26 de gener de 2013

Artur Mas assegura a Manresa que Catalunya es troba en el camí de restaurar la plenitud nacional i demana que no es demonitzin les idees de la majoria. També apel·la al treball i l’esforç dels ciutadans per assolir la llibertat.

Diumenge 27 de gener de 2013

Oriol Junqueras insisteix últimament en la importància de fer proselitisme entre aquells que ara mateix votarien no o no ho tenen clar. Evidentment és més ingrat que parlar davant d’auditoris d’aduladors però és vital per guanyar la batalla democràtica a la que ens encaminem. És necessari mantenir la tropa mobilitzada perquè no perdi el tremp però l’objectiu ha de ser ara, més enllà de fer discursos per a la parròquia convençuda, el de propagar els beneficis que reportarà la independència al conjunt de la ciutadania. Avui el líder d’ERC ha visitat una casa regional extremenya a l’Anoia per intentar convèncer la concurrència, amb la força dels arguments, de les bondats de la independència. Junqueras ha demostrat a Sant Vicenç dels Horts que és possible arrossegar a la causa nacional sectors de població que potser durant anys se n’han sentit molt allunyats. L’independentisme té l’obligació, si vol véncer, de fer un sobreesforç per seduir els que encara no ho estan. Els independentistes de sempre i els nous difícilment deixaran de ser-ho. Per tant, a les portes del moment més decisiu de la nostra història, ens cal fer a tots, des dels polítics als ciutadans més anònims, una tasca pedagògica per ampliar encara més els suports a un estat propi que serà beneficiós pel conjunt dels catalans, parlin la llengua que parlin en la intimitat i provinguin d’on provinguin. És l’hora de sumar porta a porta, per més que sovint tinguem la sensació de picar sobre ferro fred. No ho deixem tot per a la campanya electoral del referèndum. No en tindrem prou amb quinze dies. Cal fer campanya ja des d’ara, sense fer-se pesats però sense deixar d’aprofitar qualsevol oportunitat. Només amb aquest exercici, que demana el millor de cadascú de nosaltres, guanyarem la llibertat. Els resultats del 25-N ens demostren, a més, amb molta claredat, en quins territoris cal concentrar els màxims esforços.