El Campanaret

Fent temps abans no es fa l’hora de la processó i encara amb el cap espès –les ressaques cada cop són més dures– és un bon moment per fer balanç de la intensa activitat festiva iniciada la revetlla de Sant Joan. Ja fa anys que s’ha demostrat un encert concentrar la festa major del 24 al 29 de juny. D’ençà del canvi que la festa ha experimentat un creixement i un salt qualitatiu espectacular. Els ciutadans es veuen obligats a triar per la gran quantitat d’activitats que coincideixen. Al marge de la polèmica sobre les rèpliques dels gegants bicentenaris, que és una mostra més de la vivacitat de la festa, les Barraques d’enguany han estat millor que mai i encara no han tocat sostre. La rave de la nit de revetlla al Mercadal s’ha convertit ja també en un d’aquests actes als quals ja es pot acudir sense necessitat de consultar el programa. I cada cop un és més conscient que la festa major és l’element més útil per a la cohesió social i per enfortir el sentiment de pertinença a una comunitat. D’aquí no res el Mercadal tornarà a ser el punt de trobada de familiars, amics i ciutadans, tant d’arrel com nouvinguts, amb els quals potser ni tan sols ens coneixem però que aquests dies ens emocionem i vibrem amb els gegants, els nanos, la mulassa, l’espetec de la tronada i tot el que conforma el que no si és la millor festa del món però que cada any és més nostra. Després de la tronada d’aquest vespre l’olor de pòlvora ens transportarà a recordar en pocs segons els intensos moments viscuts durant aquests dies i un sentiment agredolç ens envairà. S’haurà acabat la festa major d’enguany i començarem a esperar amb impaciència la de l’any vinent. Aquests dies passen molt depressa, massa. Però són els dies més màgics del calendari, els de trencament de la normalitat i la quotidianitat, de retrobament amb els teus i amb un mateix i de comunió col·lectiva.
Visca Reus i visca la festa major de Sant Pere!