A les quatre de la matinada hora catalana, una més a Finlàndia, hem aterrat a l’aeroport d’Hèlsinki. Ja era totalment de dia, aquí es veu que pràcticament no hi ha nit, ja us ho explicaré. Com que hem arribat tan d’hora el dia s’està fent llarg i en aquests moments ja hem conegut molts dels racons més interessants d’una ciutat que presenta ara un aspecte segurament radicalment diferent al de l’hivern. A l’ombra refresca però al sol l’ambient és molt agradable. La gent inunda les terrasses i gaudeix del bon clima. Entre altres coses hem passejat pel port, la catedral, els mercats tancats i a l’exterior i gairebé hem resseguit ja gran part del centre de la capital.
Com vam dir al taxista de Cali que ens va dur de Barcelona al Prat a buscar l’avió intentarem popularitzar aquí el ball de la cirereta, a veure si arrela i triomfem.
Aquesta primera entrega d’aquesta espècie de dietari de viatge acaba aquí perquè no tinc gaire temps de connexió i no m’acabo d’entendre amb un teclat que no fa les ces trencades i que fa els accents i els apòstrofs de manera diferent. Intentaré ser més extens en el pròxim post i penjar alguna fotografia…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!