El Campanaret

Rellegint l’entrevista a la Marta Mata a la qual feia referència ahir m’he fixat especialment en la referència que la mestra de mestres fa sobre el paper de l’entorn en l’educació dels infants. Elogia l’escola rural i parla del medi dels pobles petits com un dels millors entorns educatius. Els nens se senten arrelats al municipi, coneixen el camp, d’on provenen els fruits, com s’organitza la festa major. En definitiva, tenen un nucli fora de l’escola que complementa el que hi aprenen. En canvi descriu les urbanitzacions que proliferen en els últims anys com el pitjor dels entorns. A tall d’anècdota comenta que un nen d’urbanització si li preguntes d’on vénen els ous et pot respondre que de la nevera. En fi, que les urbanitzacions a més d’ocupar sòl, de quedar aïllades, de ser molt vulnerables a les bandes de lladres que actuen darrerament i que fer-hi arribar els serveis costa molts més diners i que comporten una despesa superior que dins d’un nucli urbà de béns tan escassos i preuats com l’aigua, és el pitjor escenari per una bona educació dels fills. Sorprèn que malgrat tot encara es continuï apostant per aquest model de creixement molt poc nostrat i importat dels EUA. Mentrestant poca cosa es fa per recuperar els masos i masies escampades pel territori del país que són un patrimoni a preservar i que representen una forma de vida ben diferent a la que malauradament s’imposa.