El Campanaret

Dilluns 31 de desembre de 2012

Mor als 104 anys el doctor Moisès Broggi, cirurgià eminent, referent humanista i patriota exemplar. Ha marxat sense poder-ho veure però segur que el seu compromís desacomplexat amb Catalunya ha ajudat a prestigiar l’independentisme i a situar-nos més a prop de la llibertat.

Dijous 3 de gener de 2013

L’executiu català aprova el pla de govern 2013-2016, que fixa les prioritats per a la legislatura a partir de l’acord subscrit entre CiU i ERC. Al costat de la reactivació econòmica el pla contempla crear el més aviat possible el Consell Català per a la Transició Nacional en el que hi hauran de tenir representació els partits favorables al dret a decidir així com entitats i experts de diferents àmbits. Simultàniament s’aniran fent passos per construir les estructures d’estat: en l’àmbit fiscal, el govern avançarà per assumir funcions i competències de l’administració tributària i transformarà l’Institut Català de Finances en un banc públic. Igualment s’hauran d’aprovar una llei de l’administració tributària, una de la policia de Catalunya i una altra de la banca pública, entre d’altres. També es portarà al Parlament la llei de consultes.

Divendres 4 de gener de 2013

En la inauguració del desdoblament de l’Eix Transversal el president Mas ha assegurat que quan Catalunya fa les coses pel seu compte “tot va millor”. “Quan depenem de Madrid les coses van lentes o no van”. 

El rei d’Espanya, en una entrevista a TVE, afirma que un dels problemes més greus de l’estat són “les intransigències que porten a maximalismes i a polítiques rupturistes que no ens convenen”.

Dissabte 5 de gener de 2013

Mentre que a Espanya José Bono i Eduardo Zaplana impulsen una fundació en defensa de la Constitució Espanyola Ernest Maragall proposa enfilar ja la redacció de la Constitució Catalana amb un procés que planteja obert als ciutadans, de manera que puguin fer-hi aportacions.

Interessants cartes creuades a Vilaweb entre Vicent Partal i Martxelo Otamendi sobre les diferències en el tractament de la territorialitat a Euskal Herria i als Països Catalans. Mentre que allí es fa més difícil concebre el procés d’alliberament nacional deslligant temporalment la independència d’una part de la totalitat del territori aquí, fins i tot el més durs de l’independentisme, més pragmàtics, sense renunciar a l’objectiu de la llibertat de la nació completa, tenen coll avall que el Principat ha d’avançar en el seu camí a més velocitat. Un estat català circumscrit inicialment al Principat pot ser un motor i un exemple a seguir per a la resta de territoris. No es podrà pecar d’intervencionismes forçats però caldrà no oblidar mai que som una part del tot i actuar en conseqüència.