El Campanaret

La decisió de l’executiva d’aquest matí d’ERC posicionant-se en contra de l’acord de la vergonya entre Mas i Zapatero de dissabte passat cal aplaudir-la. La formació republicana no ho tenia fàcil, era pressionada per tots costats per acabar acceptant el que des d’un punt de vista de dignitat nacional és inacceptable. Hi havia el risc que s’acabés imposant el pragmatisme, el realisme que sempre frena les ambicions legítimes del país. ERC sembla ser que ha sabut entendre que ser partit de govern no vol dir ser com els altres quan governen. ERC, en un gest arriscat però necessari per no deixar orfes de representants polítics els catalans que hem vist com ens han aixecat la camisa, s’erigeix en un partit definitivament diferent als altres i aquí és on rau la seva força. Tard o d’hora, si manté sempre una posició coherent i no enganya a la gent, els resultats arribaran. Diu Carod que dissabte va morir una gran il·lusió col·lectiva, de la qual Esquerra no se’n pot fer responsable. Els responsables d’aquest acord vergonyant són els que el van subscriure dinamitant un procés que s’havia venut com històric. CiU ha perdut tota credibilitat com a partit sobiranista i no és ningú per dir a ERC què ha de fer i deixar de fer. Si el que volen és que ERC trenqui el tripartit ja poden anar esperant. Mas va ofendre ahir la intel·ligència de l’audiència de TVC dient mentides que només es poden empassar els més il·lusos. Això d’argumentar l’actitud d’ERC dient que actua per gelosia és una animalada i posa en evidència el senyor Mas, que valora les actituds polítiques únicament en clau partidista. Sap el líder de CiU què vol dir anteposar els interessos del país als interessos de partit? Em sembla que la resposta és molt clara.