El Campanaret

Manllevo el títol de l’article que Jordi Coca publica a l’AVUI d’avui. Amb molt poques paraules ho diu tot. Els diaris d’avui parlen, i molt, de la nova sacsejada generada per les opinions en veu alta de Pasqual Maragall. La Vanguardia aprofundeix en aquesta informació que signa Jordi Barbeta en el pensament de l’expresident. Defensa que la qüestió catalana només pot quedar resolta en el marc europeu i no en l’estatal. Per la crítica que fa al PSC i a l’actual model dels partits i el discurs que desenvolupa sembla evident que el seu futur polític es troba a l’entorn del Partit Demòcrata europeu. En un article d’opinió el mateix Jordi Barbeta reconeix que el que incomoda de Maragall és que diu les veritats. I assenyala que un país on fa por dir la veritat i només la diu qui ja no té res a perdre o bé té un problema o està malalt.

Els partits polítics catalans han reaccionat a les reflexions maragallianes sense argumentacions sòlides ni meditades com sí ho són les idees plantejades per l’expresident. És una mostra de les enormes contradiccions en què viu la política catalana fins que no es defineixi una nova estratègia conjunta del catalanisme en vista al futur. És clar que per això abans s’hauria de reconèixer que això de l’Estatut ha estat una gran fiasco que a l’únic que ens pot conduir és a un altre quart de segle fent veure que fem. No gosen acceptar el gran error per no posar-se en evidència però en política admetre les equivocacions és fonamental per no tórcer encara més les coses. Cal un cop de timó però sembla que la classe política del país no té ni valentia ni claredat d’idees. Com que no estan capacitats pel debat de les idees s’aferren a l’ortodòxia de pensament i prefereixen tractar Maragall d’estrambòtic o acusar-lo de venjança personal que no entrar a una discussió de fons. Ara que la gent es mira la política des de la distància, si es vol superar l’ensopiment i la falta d’ambició actual per una nova onada d’entusiasme col·lectiu, els partits farien bé de fixar-se en com Maragall és el polític més ben valorat a les enquestes o en com és ovacionat arreu on va. Només cal recordar que va ser aplaudit al concert de comiat de Llach a Verges mentre que Mas i, especialment Montilla, eren escridassats i xiulats.