El Campanaret

Lluís Maria, ja ets a casa. Mentre els que van decidir tancar-te són fanàtics primaris ofuscats per la ràbia, els que en qüestió d’unes hores han fet que t’alliberin demostren una major intel·ligència i estratègia, saben el que es fan. Xiri, bé saps que per a la causa del poble resultava més eficaç la presó que l’exterior. Aquí, fora dels murs que separen els presumptes bons dels presumptes dolents, et tenen relegat al silenci. En canvi aquestes 48 hores de detenció i presó han fet reviscolar per moments el teu missatge. Sabien que com més temps passessis tancat més gran es faria la flama. I és per això que t’alliberen, no per la teva edat ni per raons humanitàries. Tancat els feies més nosa, més por, et tornaves en un perill a tèmer per als que vetllen i malden per tal que la massa continuiï sent massa.
De totes maneres, benvingut a casa i benviguda la llibertat que hem de fer que un dia arribi de debò.
Amb admiració i afecte deixa’m dir-te que la teva amistat exalta, però no el terrorisme com diu un jutge ignorant. La teva saviesa i el teu exemple exalten l’ànima, la rebel·lia i la fraternitat dels qui farem possible la vera pau.