El Campanaret

L’acte d’ahir a la plaça de Sant Jaume va ser tota una lliçó per als que s’entossudeixen a no moure’s d’idees preconcebudes i partidistes que fan inviable el procés de pau a Euskal Herria. Les intervencions de les invitades d’Ahotsak, carregades alhora d’emoció i racionalitat, van suposar una injecció d’optimisme i demostren que aquest col·lectiu que aplega ja més de 5.000 dones basques de diverses ideologies i formacions polítiques té molt a dir en la resolució del conflicte. Tenen la ferma convicció que el diàleg entre diferents i sense exclusions és l’únic camí per avançar cap a un escenari de no-violència. Aquest moviment ha renovat el seu compromís després de l’atemptat de Barajas i va demostrar la seva independència i maduresa en no caure en el parany de les condemnes estèrils com li exigien alguns representants del PSE. I és que una de les virtuts d’Ahotsak ( en català, “Veus”) és que les seves integrants, de sensibilitats diverses, no hi representen els seus partits ni organitzacions, sinó a elles mateixes, que tenen el denominador comú d’esdevenir subjectes actius d’un procés que si queda únicament en mans dels partits ensopegarà en els vicis de sempre. A Ahotsak encara no hi és tothom que hi ha de ser però sí tothom que vol ser-hi. Com en molts altres conflictes del planeta les dones poden aportar visions i maneres de fer que trenquin les dinàmiques del passat. És per això que intueixo que com més protagonisme assoleixi aquest col·lectiu més s’aproparà la pau. Ahir a Barcelona els parlaments de les seves portaveus van irradiar esperança.