16 de maig de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Pedagogia de la caritat

Amics, pidolar és un vici. Tant si t’ho mires del dret com del revés, l’acció de pidolar ha de ser considerada com un vici. I per això se n’ha de fer pedagogia. Com la mare que, als seus fills, a la cantonada entre la plaça de Catalunya amb el carrer Fontanella de Barcelona, contestava això als seus fills.

  • Mama, per què demana diners aquella senyora?
  • No demana perquè sigui pobra o perquè tingui gana. Una vegada vaig veure com un cotxàs portava una dona aquí al costat, la deixava i ella començava a demanar diners. Després, a la tarda, venia el mateix cotxe, ella hi pujava i se’n tornava a casa seva. Hi ha gent malalta, que li dóna per pidolar… però en realitat estan forradíssims… Ho fan perquè els agrada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!