L’olor de la pluja
He sortit al carrer i plovia. Feia mesos que no havíem vist la pluja. Però més que veure, m’agrada l’olor de la pluja. Fins i tot a la ciutat, eixuta després de mesos de sequera, és agradable sentir aquella olor de terra, de terra mullada. Però és l’olor atàvica, l’olor pròpia de la mare terra. La ciutat té un altre aire després de la pluja, encara que sigui minsa. La llum, amb el cel ennuvolat, és qualitativament diferent de la solar, és evident. Però hi ha alguna cosa més íntima, més romàntica, si voleu. Els edificis que veus cada dia s’aixequen diferents, els arbres, més nets, més verds. I la gent… Ai las, la gent. La gent, els dies de pluja, sol estar una mica més de mal humor. Però a mi no m’importa. M’agrada la pluja, m’agrada l’olor de pluja.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No només el so de la pluja quan cau, sinó també el dels cotxes sobre l’asfalt moll, o el de la roda de la bici que sembla que aparta l’aigua al seu pas. I és com si tot anés més a poc a poc i ho miressis des de fora. I és bonic. Llàstima que no passi sovint.
Doncs fins i tot la pots llegir "l’olor de la pluja" 🙂
Salut,
JdM