La història oficial
Hi ha cultures que són més avançades que la nostra. Què hi farem? L’Argentina n’és un exemple. L’any 1985, molt pocs anys després d’una dictadura terrible, la de Videla, ja començaven a denunciar la repressió a través del cinema. Un exemple: ‘La història oficial’, un film de Luís Puenzo amb Héctor Alterio i Norma Alejandro (que anys més tard coincidirien també a ‘El hijo de la novia’). El film denuncia el robatori d’infants dels segrestats per part de la dictadura, que els distribuïa (com si diguéssim), entre els addictes al règim. I aquí què ha passat? Doncs res. Poques pel·lícules de denúncia, poca memòria històrica. No m’estranya, però. Si tenim en compte que gairebé setanta anys després que fossin arrabassats tot just fa uns mesos que van tornar els papers que romanien a Salamanca, per dret de conquesta (que deia aquell)…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És que encara no t’havia felicitat pels 30! (no t’havia felicitat x Internet, vull dir).
Amic Bustamante:
En general tens raó. L’anàlisi i el tractament de la memòria històrica al meu país, l’Argentina, es un exercici constant i pot ser el cinema es l’aparador amb mes ressò.
També hi es al teatre, a la musica, als mitjans de comunicació etc.
Però això es LA REPRESENTACIO DE LA REALITAT, darrera d’aquesta representació hi ha un moviment poderós de Drets Humans.
Jo encara estic buscant a la meva companya i el nostre fill i se d’allò que estic parlant.
Peró la historia oficial, com el llibre Nunca Mas del hipòcrita Sabato, en el qual es va reunir una part de la informació de la repressió, son només les concessions del poder amb la finalitat d’aturar el moviment.
La Historia oficial va intentar donar una versió edulcorada d’una realitat espantosa. Va ser rebutjada per la majoria dels moviments, malgrat que la seva utilitat es indiscutible.
Ara be, mirant el panorama de l’estat espanyol, sense dubtes que es envejable.
En algun moment s’haurà d’aixecar la catifa. Com diu la Hebe de Bonafini, cap poble pot engegar una historia fins que no tanqui la present.
I aci encara estan els morts per desenterrar.
Els equips de treball forense de l’argentina han ofert la seva col·laboració. Encara esperen una resposta.
Per part nostra, podeu contar.