12 de maig de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Gran Hermano polític

Ja fa temps que he deixat de tenir confiança en la dita classe política. El darrer episodi del tripartit, l’últim cop de cua i mort d’aquesta experiència que ja es veia d’una hora lluny que acabaria com el rosari de l’aurora, n’és l’últim i més clar exemple. No crec en els polítics, ni en la seva suposada sinceritat ni en el suposat servei al país.
Posats a fer-ho interactiu, hauríem de ser els ciutadans i contribuents els que decidíssim qui se’n va i qui es queda. I com que diuen que no anem a votar per mandra, per desídia, per desconfiança… coi, fem-ho bé. Fem-ho a través dels SMS. Des de casa, de manera senzilla, com si fos un Gran Hermano de televisió… En el fons, no som tan lluny d’una pseudo-ficció televisiva. De ben segur que seria molt més divertit, ens faria riure i no tindriem la sensació que la classe política ho és tot més política. Perquè la política no s’hauria de fer de cara a la galeria, sinó de portes endins.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!