4 de maig de 2006
Sense categoria
1 comentari

Els problemes de les sèries espanyoles

Ens
agradi o no ens agradi, al costat de les sèries nord-americanes, preferentment,
les sèries espanyoles (de les catalanes, si de cas, ja en parlaré un altre dia)
tenen problemes, molts problemes. Ahir, Cuatro emetia el primer capítol d’una
sèrie de producció pròpia protagonitzada per Pep Munné, Quim Gutiérrez i
Veronica Sánchez.

El primer
capítol i ja detecto algunes de les mancances que, igual que passa amb el
cinema, caracteritza les produccions de la pell de brau:

  • la
    sonorització. Tant costa fer una sonorització com Déu (que és omnipotent i
    omnipresent) mana? Perquè sempre se sent malament el so directe (això a
    Hollywood no passa)? Per què això t’obliga a posar el volum del televisor a
    prova dels aparells per a sords més exigents?
  • els diàlegs
    pseudo-profunds. Per què aquells plànols tan llargs, tan forçats? Per què
    aquells diàlegs que volen semblar profunds però que en realitat són més
    previsibles que l”Espanyol és l’equip que sempre està condemnat a patir per la
    permanència?

Això per
citar-ne només dos. Algun dia hi tornaré. Sigui com sigui, n’hem d’aprendre
tant dels nord-americans encara…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!