Euterpe

Sempre he estat partidari del concepte terme mig. Ara bé, hi ha casos i casos. Les coses no són blanques o negres, normalment, i cal evitar els extrems si no volem picar-nos els dits. Però n’hi ha que s’ho prenen molt seriosament i al peu de la lletra. Els reconeixereu de seguida. No cal que aneu a buscar-los a les tertúlies (un món a part del qual algun dia en parlarem) ni caldrà que truqueu la porta de cap ministeri. Només cal que agafeu el cotxe i sortiu a una de les (moltes) autopistes i (poques) autovies que travessen el nostre país. Allà hi trobareu els principals defensors del concepte terme mig. Per què? Doncs perquè no fan altra cosa que circular pel carril del mig, obviant les normes bàsiques de circulació i posant pals a les rodes a la circulació.

Aquest estiu he fet unes quantes vegades el mateix recorregut per autopista. I cada dia m’he trobat aquesta espècie que, lluny d’estar en perill d’extinció, és una espècie en auge. Tranquil·lament, amb la seva velocitat de creuer que no arriba al límit màxim establert (sol estar entre els 100 i 110 quilòmetres per hora), ocupen el carril central de l’autopista. I si el de la dreta queda lliure pensen: ‘Total, si hi ha algú m’hauré de tornar a canviar per avançar. Em quedo aquí’. I així van les coses. Tu vas a 120 quilòmetres per hora per la dreta, cenyint-te a les normes de circulació i, de cop i volta, sense voler-ho, les trenques perquè l’avances per la dreta, cosa que el codi de circulació prohibeix. I què haig de fer, doncs? Canviar dos carrils perquè el senyor o senyora és incapaç de circular com pertoca? No senyor, avanço per la dreta i… que n’aprenguin. Això sí, i ho tinc comprovat, la majoria ni s’immuta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!