(D)es-igual
És interessantíssima la capacitat que tenim darrerament per crear paraules del no res. La darrera que m’ha impactat més ha estat mileuristes. Curiós, sí senyor! Aplicat a les persones que cobren menys de mil euros al mes, és un terme que, en els temps que corren, es pot considerar gairebé un insult. O com a mínim, una raó per abaixar el cap, avergonyit.
I per si no en tinguéssim prou, una botiga de roba, Desigual, va i fa una aposta a favor dels mileuristes. En què consisteix? Doncs, molt senzill: apliquen descomptes especials a persones que presentin la nòmina que acrediti que cobren menys d’aquesta quantitat. Una notícia que va aparèixer l’altre dia a TV3, però que obviava que, precisament aquesta cadena, té uns preus, com si diguéssim, una mica prohibitius. Alguns dissenys molt innovadors, d’altres més qüestionables, però a uns preus que sovint esglaien.
No cobraràs més de mil euros… Això, sí, podràs anar vestit o vestida de Desigual. Que no es noti. No tindràs per anar-te’n de cas, per tenir una vivenda mitjanament digna, però, això sí, podràs portar una samarreta, uns pantalons, un vestit de marca. Certament, les aparences encara són al poder. A veure si algú se n’adona del contrasentit, i no veiem cares de compradors somrients i satisfets a les botigues, com va mostrar la nostra.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No entenc com no se’ls cau la cara de vergonya en fer campanyes com aquesta. Això, ni els noms d’algunes marques o botigues, com ara una de roba caríssima “para la mujer urbana y elegante” que “ofrece preciosos vestidos de cóctel” i que té els pebrots de dir-se Homeless. És insultant.