9 de maig de 2006
Sense categoria
1 comentari
Calma després de la tempesta
Un fragment del bloc del cançoner de la lola, que defineix de manera molt gràfica el meu estat d’ànim actual:
"Pensem i repensem quin nom tindrà, quines joguines políticament correctes li comprarem, les excursions que farem i les cançons que li ensenyaré. També estem segurs de què bé ens ho passarem jugant a futbol, anant en bicicleta, i nedant a Sant Feliu. I el dia que et diuen que el cor ja no batega, és absurd però el primer que et ve el cap és "i ara, ¿qui li ensenyarà a nedar?"
Gràcies, Lola. Saps ajuntar les lletres justes per plasmar els sentiments.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Senyor, no m’ha de donar les gràcies x això; però ja que s’entesta a dir-m’ho, li contesto: "de res". Ja ho sap vostè que, de vegades, sembla que tinguem telepatia. Insisteixo: de vegades (que no vol dir sempre).