Euterpe

Tinc un amic, molt amic, que fins ara havia aconseguit mantenir-se al marge de les noves tecnologies. No, no vull dir que anés amb carro pel carrer ni que no tingués aigua corrent i llum a casa, no. Vull dir que això d’internet i dels ordinadors li era tan aliè com a mi la física quàntica (bàsicament, sóc de lletres, els números em produeixen una sensació de mareig que augmenta en proporció als zeros que hi afegim). Doncs be, ahir vaig parlar amb ell per telèfon i em va dir que ha entrat de ple a l’era digital/tecnològica. Fins i tot em va retreure (de bon rotllo, eh!) que no tingués ni webcam ni micròfon per connectar-me al messenger.
De fet, en una setmana de connexió, en pocs minuts em va detallar les nostres misèries diàries davant de la màquina: que si m’agafa un mal a l’esquena i a les cervicals, que si el ratolí acaba carregant-te el braç, que si et passes sis hores embadocat a la pantalla sense adonar-te’n… Benvingut a la generació internet.
Aquest matí no me n’he pogut estar i li he enviat el primer correu electrònic al seu nou i flamant compte. Se m’ha fet estrany. Fa molt de temps que el conec, més de vint anys, com aquell qui diu. I la sensació ha estat emocionant, difícil d’explicar. Espero que, a partir d’ara, estiguem una mica més connectats.  Per cert, li hauré de dir que es llegeixi aquest bloc!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!