xino-xano

Aquí teniu un petit curs accelerat sobre com fer negocis a la Xina, o millor dit, amb el que us podeu trobar quan en feu. (…)

43. Les factures a la Xina s’anomenen fapiaos. Han de fer-se en un paper especial autoritzat i per unes impremtes establertes pel govern (res de fer-ho en ordinador com a casa nostra).

44. Algunes empreses, sobretot companyies de serveis (taxis, restaurants, advocats, comptables, etc) emeten fapiaos per un concepte general, sense estipular quin és el concepte puntual pel que s’ha realitzat el servei. A la foto en teniu un exemple. Són com una mena de bitllets del monopoly blancs, però amb el segell oficial de l’empresa en qüestió. Molts cops et donen fins a 20 bitllets d’aquesta mena per comptabilitzar una quantitat que no es gaire alta.

45. Quan encarregues un servei o compra a una empresa, és una pràctica generalitzada que hagis de fer un prepagament d’un 40% o 50% del treball o producte encarregat. Aquí no es fia a ningú.

Això crea molts mals de caps a empreses com la nostra, acostumada als usos comercials europeus, però que treballa i gestiona a la Xina. Has de fer autèntics malabarismes per poder conjugar les transaccions i els teus interessos (siguin clients o proveïdors).

46. Dins el món de l’empresa, com en molts altres àmbits de la vida xinesa, té una importància vital el guangxi (=les relacions personals).

47. Els xinesos no saben dir NO. Està mal vist, és políticament incorrecte. Així doncs, has d’interpretar quan no tens una resposta concreta a una oferta o projecte que has presentat: no interessa, no és concretament el que busquen, no tenen temps d’estudiar el tema…, o a l’inrevés quan vols comprar una cosa o servei, mai no et diran que no ho tenen o que no ho saben fer.

A sobre, corres amb el risc que et diguin que ets una serp.

I auh! Espavila…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!