xino-xano

Aquí a la Xina passem moltes coses políticament i socialment parlant. És complicat parlar sobre elles estant dins el país. També des de fora, i es que hi ha molt llest que ho sap tot pel món. Però s’ha de fer.

Moltes de les coses que us explicaré són com les veig, me les han explicat, o estan escrites. Algunes canviaran amb el temps, amb la perspectiva del temps. Altres les entendré d’una altra manera. (…)
25. En una publicació (diari, revista, llibre, etc) no es pot parlar de cap dels següents continguts:

– Oposar-se als principis de la Constitució xinesa.
– Atacar la unitat de l’Estat, la integritat de la sobirania i el territori nacional.
– Revelar secrets d’Estat, atacar la seguretat, l’honor i els interessos nacionals.
– Incitar a l’odi ètnic.
– Pregonar el culte diabòlic i la superstició.
– Actes perturbadors de la societat o sabotejar l’estabilitat social.
– Pregonar l’obscè, el joc d’atzar, la violència i el crim.
– Ofendre a tercers.
– Lesionar la moralitat social o tradicions culturals.
– Altres actes prohibits per la llei.

El que realment, però, no es pot fer és opinar (malament) del Partit Comunista, del Tibet, de Déu (Mao), i editar continguts pornogràfics, entre alguna cosa més.

26. La bandera de Xina és sagrada. No tocar-la.

27. Els diaris són medis a través dels quals es difon opinió, per tant estan molt controlats. En tots els sentits.

Quan vaig fer una visita a una editorial que pertany a un diari, ens van venir a buscar a la porta del carrer, no fos que campéssim pel nostre compte. Tampoc van deixar-me fer una foto de l’edifici per fora.

28. A Hong Kong i Macao, territoris xinesos anomenats “Administracions de Règim Especial” hi han diaris amb ferotges crítiques i ironies vers el sistema polític xinès. Recordo una demolidora caricatura al voltant dels Jocs Olímpics de Beijing al South China Morning Post.

29. Ja fa temps que m’estic llegint el llibre “Cignes Salvatges” de Jung Chang (Circe). Un magnífic retrat de la Xina del Segle XX, a través de tres generacions de dones.

En Sergi (amic de Guangzhou) va aconsellar-me que no em passeges massa amb el llibre. Que podria tenir problemes, doncs no es pot publicar a la Xina (parla malament del Partit). Per si de cas, jo quan vaig de viatge no el porto al damunt.

—
Foto: el llibre “Cignes Salvatges” dels Reis d’enguany de la Vil·la del Pingüí

—
pastanaga = jù lúo po (mandarí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!