xino-xano
I anar fent...
"Quan tornis de la teva estada fora del país, comprovaràs que res no ha canviat, que tot segueix en el seu lloc, les persones, les coses, les sensacions,…el teu entorn".(…)
Una cosa semblant em va dir fa unes setmanes una amiga, i també m’ho han comentat altres persones. Fins i tot, quan al juliol vaig fer una breu escala a casa m’ho va semblar. Però no…
No sé encara exactament quan durarà la meva estada per Xina, que durarà, però les coses estan canviant i em trobaré amb un nou paisatge.
El meu entorn no para de vellugar-se: parelles que ho han deixa’t; altres que s’han format o s’estan formant; gent que ens deixa per sempre; nens i nenes que estan naixent i creixent a un ritme vertiginós entre la meva colla d’amics i familiars, i els que estan per vindre (alguns fins i tot de dos en dos! Altres vindran a buscar-los aquí, a la Xina); canvis sobtats de feina, de pensament o de filosofia de vida; mil històries…
Tot gira.
—
Foto: dones cantoneses fent una partida al carrer d’un joc semblant al domino.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
i t´imagines que això de viure lluny de casa ens hagués passat fa anys??? escriure i rebre cartes, una trucada de tant en tant….llavors sí que el xoc de les notícies en tornar "al born" hagués estat ben fort….ara les coses passen, nosaltres estem lluny però estem ben "connectats".