Envellir en ple segle XXI, suposa envellir en una societat ràpida amb canvis accelerats i inesperats. Quan els nostres grans eren infants o adolescents, tot succeïa més a poc a poc, més lent, tot el que es donava en el seu entorn més immediat era entenedor, senzill i poc mal·leable. Avui dia els canvis són ràpids i afecten a la seva globalitat, els nostres avis, en moltes ocasions no troben els recursos personals adequats per adaptar-se a les situacions i les noves formes de veure la realitat i com actuar en ella.
Si fem un petit anàlisi de la realitat, podem veure com la Unió Europea es troba en un procés d’envelliment de la població molt significatiu. Des de 1960 l’esperança de vida ha augmentat en vuit anys i les projeccions demogràfiques esperen un augment de com a mínim cinc anys més durant els pròxims quaranta anys. A partir de 2012 la població europea en edat de treballar començarà a disminuir, mentre que la població de més de 60 anys seguirà augmentant en prop de dos milions de persones a l’any, segons un escenari que suposa alts nivells d’immigració continuats i un lleuger augment de la fertilitat.
És en aquest context tant divers i diferent en el qual apareix una nova manera d’entendre l’envelliment, un model que promou i afavoreix a les persones més grans, però també com a conjunt, parlem del concepte d’envelliment actiu.
L’envelliment actiu significa, la possibilitat de participar plenament en la societat, implica un nou enfocament comunitari, on els ciutadans grans poden continuar informats i tenen la oportunitat de participar. Permetre’ls contribuir activament a través del voluntariat, per exemple a esplais, centres d’atenció diària o ONG’s a través de projectes d’aprenentatge i servei entre altres opcions.
Aquest canvi de concepció, ha de començar amb els més petits, els infants, adolescents i joves, han de tenir l’oportunitat de conèixer, de compartir moments i complicitats amb els ciutadans grans, perquè és la millor forma de conèixer de primera mà, una generació de persones que han contribuït a la construcció d’una societat democràtica, de llibertat i de ideals, on gràcies a ells, avui podem viure de la manera que ho fem i podem expressar-nos com ho fem.
Aquest espai i temps intergeneracional, és el que promoguem des del el projecte NO OBLIDIS de l’Associació Educativa Itaca (entitat federada al Moviment de Centres d’Esplai Cristians de la Fundació Pere Tarrés), un espai que promou compartir actituds i comportaments ètics, un espai on els infants i joves amb la gent gran podem compartir plegats i incorporar en la seva vida conceptes i pràctiques com la cooperació, la solidaritat, la tolerància, la llibertat personal, la creativitat, o la satisfacció de gaudir d’una forma voluntària i gratuïta, d’aquest coneixement compartit.
Felipe Campos
Director General Associació Educativa Itaca i Administrador del Moviment de Centres d’Esplais Cristians de la Fundació Pere Tarrés
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!