La crisi llatinoamericana del 2000 va colpejar durament l’Uruguai, a l’igual que altres països de l’entorn. Han estat uns anys amb grans índex d’atur, amb molt alts nivell de pobresa i desatenció, que han deixar barris sencers socialment mancats de recursos bàsics en no poder-los atendre una societat afeblida pel deute i la crisi.
En una visita que he fet aquest estiu al país en nom de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, els responsables de les entitats socials visitades comentaven que durant els darrers 10 anys les organitzacions socials han tingut més necessitats a cobrir que recursos. Han hagut de reinventar-se, de reconvertir-se per sobreviure i continuar gestionant projectes. El toc final ha estat la desaparició de l’ajut de la comunitat europea a Uruguai per la seva relativa millor situació socio-econòmica.
Les universitats a a l’Uruguai tenen una tradició, consolidada durant molts anys, de rigor i qualitat, i han estat al costat de les entitats socials en aquest procés de reconversió. Els alumnes i professors de les facultats i graus de Servicio Social, Comunicación Social, Tiempo Libre y recreación, Enfermeria, Educación Social, Odontologia , Gestió d’entitats,… han ofert en el barris més empobrits seguiment, rigor i alhora solucions imaginatives com el catering social, la comercialització d’artesania, els microcrèdits o el turisme social. Tot aquest procés ha posat al dia al país i darrerament també l’ha situat en millor situació socioeconòmica aprofitant que Uruguai és el país amb millor connexió amb el Brasil.
Jesús Delgado
Adminis