Fundació Pere Tarrés

En poques setmanes farà 30 anys de la publicació de la LISMI, la llei que suposadament hauria de regular la contractació de persones amb discapacitat per part de les empreses privades i públiques.

Després d’aquest 30 anys les dades demostren que encara ens falta actitud i fermesa per poder dir i demostrar que som una societat realment responsable. Només hi ha un 30% d’empreses que segueixen les pautes marcades per la normativa. Així que, tenir una llei des de fa 30 anys i no complir-la de forma tant clara deixa entreveure que potser a qui li correspongui hauria de tenir voluntat per fer-la complir. Ja no hi ha excuses creïbles després de tant de temps.  

Anna Rodríguez i Casadevall.

Coordinadora de Mobilitat Internacional i Cooperació al Desenvolupament

Facultat de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés.

Universitat Ramón Llull. 

Fins i tot fa anys que la llei permet mesures alternatives per poder facilitar complir-la i ni amb aquestes s’hi aconsegueix. En aquest sentit diria que tots els governs en un moment donat han fet saltar alguna noticia a premsa explicant que farien complir la LISMI, cosa que evidentment també es repeteix com a compromís en molts programes electorals.

De fet, quan s’intenta generar l’anomenat “Ibex 35: 2010 DisCert España” per saber l’estat de la qüestió entre les grans empreses (al menys en volum) casi el 50% després d’haver estat contactades en nombroses ocasions ni tant sols fan públic si assoleixen o no les quotes que marca la llei. Potser estaria bé que la societat pogués accedir a aquestes dades per poder actuar en conseqüència i consumir uns productes o uns altres en funció de la responsabilitat social real.

A Catalunya hi ha nombroses entitats que hi treballen per acompanyar en els processos d’inserció laboral, com per exemple des del projecte Aura. Per encara les reticències, les pors i la incertesa pot més a la majoria d’empreses per estar al marge de la llei i, sobre tot, de la responsabilitat social que correspon.

Però encara hem d’anar més enllà per aconseguir que, a més, hi hagi la percepció per part d’algunes persones amb discapacitat que la seva contractació no només ve donada per la obligatorietat de ser contractats per cobri la quota establerta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!