Rafa Xambó, Cançons de la Memòria Trista, Picap, 2006 (910474-02) Una fotografia desolada dels contenidors del port de València ocultant l?horitzó marí, al fons d?un guaret en la Punta, i un títol eloqüent i taxatiu: Cançons de la Memòria Trista. Aquesta és la carta de presentació escollida per Rafa Xambó per prevenir la parròquia de
Carmelo Salemi, A sud dell?anima, Folkclub-Ethnosuoni, 2005 (ES5351) Carmelo Salemi és un clarinetista sicilià que ha consagrat la seua vida a explorar les possibilitats sonores i expressives del friscalettu, una flauta de canya que es fa servir en els àmbits rurals més recòndits de l?illa de Sicília.Hybla (FolkClub-Ethnosuoni, 2002), fou el primer balanç d?aquesta exploració,
El juliol de 1996 veia la llum a Ondara (la Marina Alta) un projecte engrescador i pioner que pretenia esdevenir el gran aparador del mercat, encara incipient però amb evidents perspectives de futur, generat al voltant de la festes populars valencianes en totes les seues manifestacions. Amb la música d?arrel tradicional com a element vertebrador
S?ha mort Toni Mestre i ens hem quedat sense una de les veus més lúcides i insubornables del nostre País. De Toni ara es diran moltes coses. Es glosarà la seua carrera periodística, el seu paper com a promotor de la música en català al País Valencià, la seua activitat radiofònica pionera… Però ben bé
El passat 14 de juny es va celebrar al Teatre Micalet la gala de lliurament de la primera edició dels Premis Ovidi de la Música en Valencià. Com que vaig tenir l?honor d?actuar com a secretari del jurat en representació de l?organització ?el Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià (COM)? voldria ara,
Aquesta nit actua Miquela Lladó a la Universitat Internacional de Gandia. Obligacions familiars m?impediran d?acompanyar-la però no puc estar-me de recomanar-vos el concert ferventment. Miquela Lladó és un dels valors musicals més ferms amb què compten i una de les més importants fabricants cançons de l?escena catalana. Ve per presentar el seu primer disc en
Blau-Discmedi, 2006 (CD425) Comencem pel més evident i pel més amagat, curiosament concordants: la portada, amb una imatge sense ambigüitats ni complexos, una antiga fotografia de la banda de Xàbia on els més avesats descobriran un jove Tolo Coeta en ple fragor de la cercavila; i la pista oculta, una esplèndida revisió d?"Amapola?, l?estàndard de
L?aparició de Clara Andrés en l?escena musical valenciana ha estat una de les sorpreses més gratificants dels darrers temps. La seua primera maqueta (Inici, 2005) inclou set temes, dos d?ells en castellà, embolcallats en un digipack que demostra el nivell assolit per l?autoedició a casa nostra. La coberta d?aquest digipack és un bon advertiment del
Souad Massi, Mesk Elil, Sony/ATV, 2005 (9834335) Diuen que té ulls de gasela, però el que de veritat sembla una gasela és la seua veu: àgil, lleugera, elegant, amb cos però sense pes, una delícia. La història de Souad Massi exemplifica el calvari a què són sotmeses les actituds crítiques ?i més encara, òbviament, les
La vinguda d’una criatura al món és un d’aquells misteris còsmics que s?entesten en desmentir tants segles de raciocini, cultura i civilització -i viure-ho tan a prop per segona vegada em produeix goig i perplexitat en proporcions vacil·lants. L’alegria té unes dimensions exorbitants per les mateixes raons que acreixen la tristesa davant la mort -la convicció en la perdurabilitat del
Sezen Aksu, Bahane, Dogan Music, 2005 (DMC-20153) Sezen Aksu és la gran dama de la cançó turca contemporània. La rotunda bellesa de la seua veu –amb una amplíssima gamma d’harmònics, dicció esgarrada i un cos sever i massís–, la seua habilitat per escriure cançons que combinen recursos tradicionals i moderns sense perdre mai un saborós
Algemesí, 19 de maig de 2006 El II Aplec de Cultura d’Arrel Tradicional d’Algemesí ha tingut la bona pensada de dedicar una de les seues nits al cant valencià d’estil i li n’ha encarregat l’organització a Josemi Sánchez –versador i dolçainer de pura raça– qui, al seu torn, ha delegat en la meua persona les
Algemesí, 13 de maig de 2006 Ja fa molts anys que Manolo Miralles i Vicent Torrent sospesen la possibilitat de repetir l’experiència de Tocs i vares, un projecte d’investigació sobre els mecanismes que han regit històricament la improvisació i la innovació en els repertoris populars. Tocs i vares (1983) fou un aventurat i reeixit exercici
Estime Xàbia. Tot i les malvestats que ha sofert en els darrers anys –un paisatge bellíssim irreversiblement devastat– i la seua degradació a mans dels veraneantes — ai Kàvea!–, els seus carrers estrets vestits de pedra tosca, el seu moscatell romà covant dolçor als ceps, la presència solemne, ben bé mística, del Montgó, l’olor a
Nota de premsa Organitzat per la Colla de Dimonis de Massalfassar i per l’Associació Cultural Tradició i Música, Tramús, el Cant al Ras convoca, any rere any, desenes de cantadors afeccionats i professionals que desgranen, després d’un multitudinari sopar, el ric repertori de cançó tradicional valencià: cançons de batre o cançons de taverna; cants religiosos