Des de fa uns anys, Xàbia completa a la Marina Alta una mena de triangle màgic amb Dénia i Ondara per oferir als afeccionats a les músiques d’arrel tradicional una suculenta programació concentrada en forma de festival de cap de setmana.Produït per l’Associació Tradició i Música, TraMús, i la Romàntica del Saladar (amb un flamant
El Col·lectiu Ovidi Montllor (COM) que agrupa a la pràctica totalitat de grups i intèrprets que canten en català al País Valencià ha llençat la primera convocatòria dels Premis Ovidi "de la música en valencià". (continua) S’hi han establert diverses categories (folk-noves músiques, cançó d’autor, rock, millor cançó, millor lletra, etc.) i s’hi ha escollit
OVIDI MONTLLOROvidi en directePM produccions, 2004. PM/CD-030 Estupefacció: aquesta seria la paraula. Hem escoltat astorats aquesta nova publicació de l’inoblidable intèrpret alcoià i, no menys astorats, hem resseguit les crítiques dels mitjans especialitzats que subratllaven la mala qualitat sonora de molts dels talls inclosos en el disc, dèficit que s’atribuïa al fet d’estar gravats
Llegesc Jaime Gonzalo des dels temps en què la música començava a ser en la meua vida alguna cosa més que un entreteniment. Tindria uns dèsset anys i en el meu panteó sonor particular convivien Joan Isaac i Lou Reed, Al Tall i Burning, Pau Riba i els Rolling Stones. Seguia mensualment el Rock Espezial
Hi hagué un temps en què l’ús del mot “conceptual” per definir un disc ens feia prendre totes les prevencions del món abans d’animar-nos a escoltar-lo: massa sovint això significava un enorme desajust entre les pretensions de l’artista i els resultats aconseguits –grandiloqüents, altisonants i dramàticament vacus. La discografia mundial està reblerta de discs que
Café l’Infern, 1 d’abril del 2006 Celebràvem l’aniversari del Café l’Infern a Massalfassar i havíem decidit fer-ho d’una forma molt especial: el xef Oriol serviria un menú degustació amb sabors de la terra –ometrem els detalls perquè no us esmussen les dents– mentre el gran Carles Belda, vingut expressament des del seu refugi de Zugarramurdi,
Viatje a Alacant per presentar la revista de música i cultura popular Caramella, que tinc la fortuna de coordinar. És un acte inclòs dins de la programació de l’Observatori de la Llengua que es realitza a la Seu Universitària que la Universitat d’Alacant posseeix en un bell edifici restaurat del final de l’Explanada.Inicialment, l’acte s’havia
El passat diumenge 26 de març vaig estar a Barcelona, convidat pel festival Tradicionàrius, per fer una sessió de punxa-discos durant un parell d’hores al Via Fora! de la Riera de Sant Miquel, en el barri de Gràcia. En el programa es prometia que guiaria el públic assistent en un itinerari que, fent una mena
Gràcies a tots per la vostra acollida. Procuraré estar a l’alçada. Gràcies amic dels totxos i totxanes (et llegesc de fa molts anys, jotajota, tant les ressenyes a l’avui com els teus comentaris blogosfèrics; agraesc enormement la teua cordial benvinguda). La caseta del plater és el títol d’una vella cançó de Pep Laguarda i Tapineria per
Pinka és la prova fefaent i sagnant de les disfuncions socials que ofeguen la música feta en català al País Valencià. Pinka no haurien de triomfar, haurien d’arrasar. La seua música hauria d’atabalar-nos de tant de sonar en totes les emissores de ràdio i el pòster de Guillem Bolufer hauria de presidir totes les habitacions
Si has crescut menjant-te el berenar dalt d’una terrassa abocada a la Mediterrània, mirant els pescadors tornant de feinejar i atansant-se a la bocana del port… si tens els ulls acostumats a la lluentor daurada del Montgó al capvespre… és lògic que la llum se t’escole a grans dolls fins i tot en els temes
És indubtable que la música feta en català al País Valencià viu un dels seus moments artísticament més interessants: i fora prou, per comprovar-ho, pegar una ullada a l’amplíssim catàleg editat conjuntament per l’Enderrock i l’Avanç. (continua) Les propostes es multipliquen, els estils s’hi diversifiquen –del folk al pop, de l’ska dolçainer al nu metal
Explicava David Fernández que segons el grandíssim cantaor flamenc Miguel Flores, de malnom Capullo de Jérez, l’intèrpret havia de ser salvatge i cantar “amb faltes d’ortografia” si volia guanyar-se el públic. (continua) Així sonen Sabir, salvatges i amb faltes d’ortografia, i el públic li dóna la raó a Capullo. Salvatges en el sentit més literal
E ZÉZI GRUPPO OPERAIO, Diàvule a quàtto (Il Manifesto, 2003, CD115) “Nun se lassa `a tèrra pe’na mala annàta …i Zézi non morinanno mai!”. Amb aquesta proclama, barreja de ràbia i orgull, torna el grup més carismàtic del folk italià després de superar la sotragada provocada per l’escissió d’Spaccanapoli i l’expropiació, per banda d’aquest succedani
ROBERTO DE SIMONE I MEDIA ÆTAS, Li turchi viaggiano, (Oriente Musik, 2003, ORIEN CD 44) El nom de Roberto de Simone ha de despertar necessàriament un tornaveu d’emoció entre tots els amants de les músiques produïdes en la ribera mediterrània. Fundador de la Nuova Compagnia di Canto Populare, de Simone és un dels pares del