La caseta del plater

El juliol de 1996 veia la
llum a Ondara (la Marina Alta)
un projecte engrescador i pioner que pretenia esdevenir el gran aparador del
mercat, encara incipient però amb evidents perspectives de futur, generat al
voltant de la festes populars valencianes en totes les seues manifestacions.
Amb la música d?arrel tradicional com a element vertebrador i una clara
voluntat per establir les bases d?una indústria cultural integrada al territori
i estretament coordinada amb el treball de les entitats, es presentava en
societat el festival Festacarrer-Tradicionàrius a les Comarques Centrals, un
sobrenom, cal dir, que explicitava la seua intenció de contextualitzar-se, tant
a nivell territorial com ideològic, i d?encaixar dins de la xarxa d?iniciatives
semblants ?Tradicionàrius de Sa Pobla, Tradicionàrius de la Pobla de Segur, Solc del
Lluçanès? que en aquells moments anava estenent-se com una taca d?oli per la
nostra geografia .

El festival iniciava la
seua singladura amb la ferma implicació de la Regidoria de Cultura de
l?Ajuntament d?Ondara, amb la regidora Pepa Gasquet al capdavant. Toni
Torregrossa (des de l?associació Tramús) n?exercia de director artístic anònim
i Vicent Ortuño hi feia tots els papers de l?auca assumint-ne la coordinació
general. Es tractava d?un equip força compensat que, amb un finançament més
aviat precari, treballà durament per fer bons els pressupòsits inicials del
festival: "possibilitar el coneixement i l?intercanvi entre tots els implicats:
creadors i intèrprets amb programadors, mànagers, promotors… és a dir, crear
les bases necessàries per tal que puga arribar a ser un espai on contactar i
contractar un mercat (tot açò al carrer), envoltats de la gent del poble, els seus
naturals destinataris? ?com s?hi recollia a la guia de la primera edició. (continua)

El cert és que aquests
pressupòsits només s?acompliren en part i si els grups i intèrprets
aconseguiren envoltar-se de la gent del poble ?el Festacarrer esdevingué amb el
temps la gran cita anual amb la música d?arrel tradicional al País Valencià i
el seu èxit de públic ha estat indiscutible?, hom no hi va reeixir, en canvi,
en un aspecte que es pretenia substancial: programadors, mànagers i promotors
no hi comparegueren per la senzilla raó que no existien. Així, el festival no
tingué més remei que abandonar les seues aspiracions "industrials? i apostar
decididament per la seua condició de punt de trobada.

En les darreres edicions,
un inoportú trasllat en el calendari ?passà a celebrar-se en setembre? el féu
coincidir amb un altre festival de menors proporcions però amb una gran
implantació en el món folkie valencià:
la Nit Folk de
Quart de Poblet (l?Horta), fet que hauria hagut d?evitar-se i que ha restat una
mica d?assistència a tots dos events adreçats al mateix perfil de públic.

Tot i això, el
Festacarrer continuava congregant a tots els seues escenaris una nodrida
afluència de seguidors i el seu nom havia esdevingut una referència ineludible
en la promoció de les músiques tradicionals al País Valencià.

L?any 2000, el PP assolia
l?alcaldia de l?Ajuntament d?Ondara després d?un terrabastall polític i una
aguda crisi interna en el BLOC que l?ostentava fins aleshores.

Des d?aquell moment, el
Festacarrer es va convertir en un veritable malson per al nou govern municipal:
les seues dimensions eren excessives per tractar d?esborrar-lo del mapa i
eixir-ne indemnes de la maniobra però tampoc podien assumir-lo atés el seu
presumpte caràcter "catalanista? i la seua òbvia desafecció al nou règim.
Després d?uns anys de vacil·lacions i retòrica pressupostària, es veieren amb
cor per deixar-lo morir per inanició: primer amb importants tisorades a les
subvencions i, després, amb la seua eliminació del pressupost i la invitació
als organitzadors ?ja feia uns anys que se?n feia càrrec l?Associació Cultural
l?Ocell? perquè participaren en la subhasta ordinària de subvencions com
qualsevol altra associació.

L?edició del Festacarrer 2005 va ser,
doncs, la de
la lluita per la supervivència: els grups actuaren desinteressadament i
es féu coincidir la celebració del festival amb el VIIé Aplec de la Federació Valenciana
de Dolçainers i Tabaleters amb la qual cosa l?afluència de públic hi va ser més
que notable.

Mentre, la polèmica
suscitada per la retirada de les subvencions arribà als
diaris ja molt polititzada i amb el poble dividit. El BLOC, per exemple,
enviava un article al periòdic Canfali
on argumentava:

"Amb
la seua obsessió per silenciar tots aquells que puguen tindre diferències amb
ells o que puguen expressar una manera distinta de pensar o de sentir la
realitat és on podem entendre la intenció de fer desaparéixer el Festacarrer.
Se senten intimidats per persones que no els reten tribut i que són
independents, que viuen al marge del poder i no els són submisos. La por els fa
sentir amenaçats i els fa actuar d’un mode intolerant. Fins i tot arriben a ser
ridículs i grotescos quan intenten que la resta de la població també se senta
atemorida amb la diferència i pretenen que tots seguisquen la línia marcada,
que hi haja un pensament -o millor dit un no-pensament- únic. Pensament on
evidentment no entra el Festacarrer ni la gent que ha possibilitat que encara
no haja desaparegut.

El
Festacarrer els incomoda perquè intenta normalitzar una cultura i unes
tradicions que ells han intentat minoritzar tota la vida. La ideologia del
Festacarrer no entra dins del seu model d’uniformitat, clar pretén que la cultura
valenciana juntament amb d’altres que històricament se’ns han amagat o se’ns
han presentat com a residuals i secundàries adquirisquen un estatus de
normalitat. Com si dins de les nostres tradicions més ancestrals estigueren el
flamenc o la dansa del ventre, fets que sí que subvencionen sense cap problema.
En canvi els nostres balls, les nostres tradicions, els nostres jocs o els
nostres instruments i grups musicals no tenen eixa sort.?

L?edició del Festacarrer 2006 penja, doncs, d?un
fil: el festival de música tradicional més important del País Valencià potser
haja arribat a la seua fi, condemnat pels que s?omplen la boca de valencianitat
mentre devasten el territori, la cultura i la llengua dels valencians.

Publicat a Caramella XIV

Afortunadament, els organitzadors s’han vist amb esma per tirar-ne
endavant l’edició d’enguany assumint, novament, una precarietat pressupostària
considerable.

Aquest n?és l?avanç de programació:

XI FESTACARRER – 2006

31 d?agost:

22.00
h (Plaça 9 d?Octubre) Presentació
Festacarrer?06

22.30 h (Plaça 9 d?Octubre) Dolç Tab

1
de setembre:

23,30 h (Pub L?Assut) NoTeDigoNà + Skalissai

2 de setembre

I Aplec de dolçainers i tabaleters de la Marina Alta

11,00 a 13,30 h (El Prado) Tallers
18,30
h

Recepció
de les colles i cercavila pels carrers del poble

20,00
h (Plaça de bous) Concert de les
colles participants:

Lliurament dels Premis Festacarrer
Agermanament amb els
Xeremiers de Sóller (Illes Balears), (acte del programa "Terra
de Retrobament?)

22,00 h (El
Prado) Sopar de les colles de dolçainers i tabaleters participants

Trobada de gups de balls i danses

11,00 a 13,30 h Taller de balls tradicionals de parella a càrrec
de: Grup de ball i danses d?Ocell

16,00 a 18,30 h Taller de balls tradicionals valencians
amb:

19,00 h (El
Prado) Mostra de luthiers
22,00 h (El
Prado) Sopar de germanor de tots els grups de ball
23,00 h Mostra
de foc a càrrec de la colla de dimonis La mulafera
23,30 h "Dansà?
popular, a càrrec del Grup de ball danses d?Ocell + l?acompanyament de Canya Badà + Grups
de balls i danses assistents

24,00h (El
Prado)

En acabar i
fins la matinada, a la terrassa de la
Plaça de bous, tallers d?improvisació

3 de setembre:
20.00 h (Plaça Major) Trencaclosques (Música i ball per a
públic jove i familiar)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!