Francesc Vila i Femenia

Un saforenc a Barcelona

16 de novembre de 2008
1 comentari

Josep Piera, de la Drova a l’Horiginal de Barcelona

Dijous passat vaig acudir a la “Poepiera”, l’acte d’homenatge als 40 anys de vida literària de Josep Piera, que li van organitzar a l’Horiginal. I encara no sé com, em vaig veure participant d’una manera improvitzada davant la setantena llarga de persones que havien acudit a la festa d’homenatge a l’escriptor saforenc a Barcelona.

Es veu que Josep Pedrals i Àngels Gregori eren els encarregats de dinamitzar l’acte d’homenatge, i per això feien una llista de rapsodes, i per casualitat ho feien just al meu costat, al fons de la sala de l’Horiginal, on estava fent-me una cervesa, esperant l’inici de la festa, observant la gent de la sala, on hi havia preliminars de tota mena…


I és que el moviment de la gent que arribava, amics tots de Josep Piera, en ell mateix ja era una festa: Marina Rossell, Enric Sòria, Manuel Forcano, Ramon Balasch, Josep Ll. Roig, Enric Casasses, Carles Hac Mor, Rafael Vallbona, Víctor Obiols, David Castillo, Sebastià Alzamora, Mireia Mur, Ester Xargay, José V. Sala, Jaume Pont, Txema Martínez-Inglés, Susanna Rafart, Núria Martínez-Vernis, Jaume P. Alorda, Eduard Carmona…

En això, Josep Pedrals em pregunta com em dic i m’apunta en una llista. I continua, “Tu també llegiràs, no?”. I li dic que sí, només faltaria…

Després de la presentació que van fer, primer ell i després Àngels Gregori, Josep Pedrals va continuar sent la veu cantant de l’acte. Cantant perquè anava cridant els noms de les persones que eixirien a l’escenari a recitar els poemes de Josep Piera. I aleshores ho vaig entendre tot, potser és que havia anat poques voltes a l’Horiginal, poques i curiosament sempre a parlar de tot menys de poesia.

Públic acte homenatge Josep Piera

Em va tocar eixir a l’escenari, i com que de fet no tenia res preparat ni a mà, vaig explicar que havia vingut a aquell acte d’homenatge a fer-li una abraçada a Josep Piera, que era un escriptor saforenc que coneixia des de feia molts anys, i que l’apreciava molt, i que això mateix havia passat només veure’l feia pocs minuts. Després, també vaig reconèixer que no havia preparat res per llegir, però que faria unes fotos des de l’escenari com a record, ja que havia portat la càmera…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!