Francesc Vila i Femenia
Un saforenc a Barcelona
Diumenge passat vaig topar de ple amb Josep Piera al Metro de Barcelona, jo i els milers d’usuaris més de la línia 2 que entrem per la boca del Paral·lel. No estava fent un recital d’Ausiàs March o d’Ibn Khafaja a l’entrada del metro, on és habitual trobar músics i cantants d’arreu. El cas és que amb la publicació Sí se Puede que s’hi repartia et lliuraven un full desplegable amb un poema de l’escriptor saforenc en la seua versió catalana original i en una vintena de llengües més, les més habituals entre la nova ciutadania barcelonina.
Es veu que el poeta Josep Piera va cedir el seu poema inèdit “La poesia” expressament per a aquesta iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes i la UNESCO de Catalunya en motiu del Dia mundial de la poesia. I un saforenc com jo, que viu i treballa a Barcelona, no es pot sentir més orgullós d’aquesta acció tan intencionada.
No cal insistir-hi, però sí dir-ho, per si algú no ho sap lligar: un altre poeta saforenc torna a envair Barcelona amb la seua obra. No pensava dedicar aquest bloc als saforencs que incideixen en aquesta ciutat, però, la realitat s’imposa. Josep Piera és, segurament, l’escriptor saforenc més reconegut a tot l’àmbit lingüístic. L’extensa obra poètica i narrativa, els recitals de l’obra d’Ausiàs March i les versions de poemes andalusins i, per descomptat, els diversos premis que ha merescut, fan de Josep Piera un personatge de referència ací, a Barcelona, i allà on vaja.
—–
En la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives podeu escoltar un recital de Josep Piera, enregistrat en l’Aula de Poesia del Vicerrectorat d’Extensió Universitària de la Universitat d’Alacant l’11 de febrer de 2003.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs quina topada més magnífica, més magna! Josep Piera és un dels nostres grans. Ara molts li fan ombra, però el pas del temps, espero, el col·locarà entre els clàssics.
Estimo Piera pels detalls, pel bon gust, per les referències de què se serveix, pel món i pel temps perdut que em planta al davant.
Saforencs, hauria de ser motiu d’orgull tenir aquest homenet homenot entre vosaltres. Estimeu-lo, que s’ho mereix.