Castell de somnis de Francesc Aguilar

Com que no crec en l’altra vida no tindré en compte ni sants ni salvats ni condemnats que tenen les dues cames en l’altre món. Però em considero amb llicència per parlar d’aquells que estan a mig camí i que arreplega la literatura, com els pacients del Dr. House o els vampirs.

Els vampirs d’abans eixien del taüt a mitja nit, que és quan ells “feien vida”, però als joves d’ara els agrada més el crepuscle, si hem de fer cas a la famosa sèrie de novel·les d’Stephenie Meyer Twilight. Tant vampirs com fantasmes o zombis tenen en comú que no són ni morts ni vius, estan a mitat camí. Els morts vivents vampirescs donen per a consistents trames romàntiques amoroses.

Però no hem de confondre aquests fruits de la fantasia amb la versió domèstica cigronera, els ni desperts ni adormits, els éssers amb el cap enterbolit, adormissats, endormiscats, mig adormits en estat soporifers, sonso. Els que podem dir els “ensopits”. Per tant aquests “ensopits”, ni desperts ni adormits, no tenen res a veure amb els “vampirs”, ni vius ni morts. Arribats en aquest punt, me’n vaig a gitar. I ara el meu dilema transcendental és: Què seré jo, un vampir o un ensopit?

Imatge: Magritte, l’impero delle luci – L’Empire des lumières (1953-54). Una delle più belle opere di Magritte.Sullo sfondo una luce diurna contrasta con l’atmosfera notturna in primo piano. Luci naturali ed artificiali, alberi, finestre, acqua, questa opera capitale racchiude molte delle tematiche che più mi affascinano nella pittur. Il tema delle luci artificiali che si accendono al crepuscolo ha illustri precedenti. Spesso gli storici fanno riferimento alla casa rosa di Degouve De Nunques. Zeri ci parla anche di Grimshaw. L’effetto di un cielo ancora chiaro e di una porzione di mondo, oscurata anche dalla fitta vegetazione, già in ombra, crea un effetto straniante. Là dove la natura, la luce naturale, non arriva, si accende la luce artificiale. Quasi una metafora del desiderio di conoscenza dell’uomo che non si spegne mai, nemmeno dove le leggi naturali impongono una pausa