Castell de somnis de Francesc Aguilar

Des de l’antiguitat, llibres sagrats inclosos, hi ha constància
escrita de l’associació de la vida a la natura com a sinònim de
simplicitat i virtut i a l’altre costat la ciutat refugi de la maldat
humana (conec el pecat dels sodomites però sempre m’he preguntat què
feien els gomorrites).

Són
innumerables les utopies socials que situen l’ésser humà en una organització ideal ubicada en espais que intenten la difícil síntesi entre
naturalesa i ciutat. Habitualment es tracta d’un entorn natural
domesticat i una ciutat plenament integrada en la naturalesa. Sense
estendre’ns massa, al segle XIX el projecte de Cerdà per a Barcelona
anava en la ona, a la península hi ha la proposta de ciutat lineal
d’Arturo Sória i a Europa és coneguda la ciutat-jardí de Howard
o
la ciutat industrial de Garnier. El moviment modern al segle XX en
les seves múltiples propostes i autors sempre hi ha la cerca
d’aquesta anhelada unitat que estalvie la necessitat de fugida de
milions de persones els caps de setmana a la búsqueda d’un poc
d’aire, verd o silenci. La síntesi de l’ideal de la ciutat-jardí
mes la­ passió pel automòbil té com a paradigma Els Àngels de
Califòrnia, model que s’ha estès per tot lo món.

Llegint la notícia sobre el llibre de Santiago Vilanova m’he en
recordat de la pel·lícula de Berlanga titolada “Calabuig”, rodada l’any 1956 i
que narra..

 …
l’aventura del professor Hamilton, un científic americà de
la bomba atòmica que fuig del fi militarista a que van abocades les
seves investigacions i s’amaga en un poble ideal on troba la vida
senzilla que li agrada.

Aquest
Calabuig cinematogràfic no és ni més ni menys que la mateixa
Peníscola Seu Pontifícia
de Benet XIII, més conegut com el “Papa Lluna” i també la
València cinematogràfica del Cid.

Personalment
no crec en les utopies suburbanes. Ara els Hamiltons treballen també,
resignats, a Rota, una bella població gaditana de vint-i-set mil
habitants:

El
president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha
informar que Espanya participarà en el sistema de defensa
antimíssils que Estats Units i l’OTAN volen desplegar per a poder
plantar cara a amenaces balístiques procedents de països com Iran o
Corea del Nord.

S’espera que Espanya posi a la disposició de l’Aliança la base
naval de Rota.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!