Castell de somnis de Francesc Aguilar

Un altre conte de les mil i una nits per gentilesa de la justícia espanyola: aquest Rita Barberà i els quaranta no culpables…de pegar-se la gran vida i tenir les arques plenes a costa del contribuient amb l’excusa de la visita del Papa, de Teconsa, de RTTV-Canal 9, de la Ciudad de la Luz, de la  la Ciutat de les Arts i les Ciències i les torres Calatrava i altres maquestes milionàries, de l’Aerport “de l’abuelo”, de Terra Mítica, de l’ambaixador Julio Iglésias i l’Institut Valencià de l’Exportació, d’Irene Papas i la Ciutat de les Arts Escèniques, de Luiggi Settembrini i la Biennal de València, del Circuit de Fòrmula 1, de la València-America’s Cup, de CIEGSA (Construcciones e Infraestructures Educatives de la Generalitat SA), d’EMARSA  i Esteban Cuesta, d’Iñaki Urdangagarín-Duque de Palma, de  Pons, “Bigotis”, Camps, Costa i Chispun Catapun…

Amb aquesta justícia espanyola (l’Aladí de la qual és l’anomenat jutge Garzón i que també té problemes amb el Geni de la làmpada meravellosa), només ens queda una sortida, i és sortir efectivament d’una vegada per totes d’Espanya, de l’espanyol i de la seva justícia.