Castell de somnis de Francesc Aguilar

Aqui
tots els mascles fan les seves declaracions d’amor, Els Catarres amb
la Jenifer , Els Chatarras i Peyu del Fricandó matiner
amb la Montserrat, el
president Pujol (que podria haver deixat el tema al Pujol del Polònia). Tot hom dona la seva opinió sobre els suposats
”amors prohibits”. Amors prohibits? Doncs estranyament han donat
generacions de catalans (o espanyols). Ai, les promeses d’amor…! Ara, per completar la visió
del cas, m’agradaria sentir què han de dir les Jenis i Serrats…

En aquestes cançons el jove enamorat sacrifica costums i conviccions
pròpis per guanyar l’amor de la dona. Però com funciona normalment
i quins tipus n’hi ha d’adaptació entre parelles de diferent
cultura?

Es conegut que en el passat (no sé ara), era habitual que militars espanyols amb
destinació als Països Catalans foren animats a contraure
matrimoni amb riques pobletanes. No per integrar-los a la cultura
catalana de l’ambient de la dona, sinó per a procrear proles
acastellanades conforme a la posició predominat dels mascles a la
parella de l’època, i més en un estament tradicional com el
militar. Era la manera de “fer l’amor i no la guerra”  dels militars , però sempre per fer Espanya.

Canvien els temps?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!