Castell de somnis de Francesc Aguilar

Per un costa, tant me fa que el rei estiga a l’Africa, a Alaska o en primera filera del senat espanyol o enmig del consell de ministres. És que ens salvaran d’alguna cosa? Aquesta família de babaus, bobons i bobons, aquest burro coronat és tant inútil aquí com allà, i fins i tot quant més lluny menys molesta.

Tampoc m’importa una figa en que es gasta aquest tros d’ase els milions d’euros que trauen de les nostres butxaques. Per què farcim aquests porcs amb tants diners?. Tant em fa si dels milions que ens roben cada any els espanyols i de tants com lliuren a la seva monarquia , aquesta soca se’ls en gasta en putes, en canviar-se la dentadura d’or o anar-se’n d’escopeta nacional…

Anem a terminar amb aquesta xacra endèmica, no ens conformem en aprofitar les anècdotes per criticar, acabem amb aquesta monarquia inútil fins a la mèdula. Independència i dignitat:

Ni mono teisme ni mona arquia. Que visquen els elefants i les elefantes! Visca la República Catalana!