Castell de somnis de Francesc Aguilar

Tenia intenció de donar-li voltes a l’engany, falsetat o simulació sobre la realitat física en la literatura:

• Per exemple, com el científic D’Arcy Wentworth Thompson en “On Growth and Form,” desmunta la possibilitat que els personatges de Jonathan Swift’s Gulliver’s Travels puguin tenir formes semblants sobre el planeta terra amb escales diferents, això degut a l’existència de la força de la gravetat que creix en funció del cub de la longitud (en funció de la massa) i la força muscular que l’ha de vèncer en funció del quadrat de la longitud (corresponent a la secció del múscul), etc.

• Per exemple, els conceptes d’eternitat, etern retorn o immortalitat en Jorge Luís Borges, que en una concepció geomètrica i matemàtica (sense matèria gravitatòria ni energia) d’un món amb un nombre finit d’àtoms pot construir l’etern retorn o la immortalitat sense dificultats en unes delicioses i exuberants narracions literàries, això sí, en contra del segon principi de la termodinàmica, que diu que tots els sistemes tendeixen sempre a tenir major desordre (és a dir, major entropia), que vol dir que l’univers mai pot tornar a una situació anterior, etc.

• O per exemple més recentment l’efecte papallona, que segons la viquièdia és “el nom popular que correspon al concepte tècnic de la «dependència exponencial de les condicions inicials» en la teoria del caos. La idea és que xicotetes variacions en les condicions inicials d’un sistema dinàmic poden produir grans variacions en el comportament del sistema a llarg termini.”. Aquesta idea, encara que relativament recent (Edwar Lorenz,1963), ha inspirat grups musicals, articles de divulgació, moltes novel·les i pel·lícules, etc. d’altra banda, la seva versemblança xoca amb el principi de dissipació que regna a l’univers, etc.

Em suposaria un esforç entrar a fons en el tema i a més exposar-ho amb claredat. Penso a més a més que els autors coneixen l’engany o simulació i que els lectors o espectadors també ho accepten com a hipòtesis o principi sobre el qual es dramatitza l’acció i es realça la trama de l’experiència humana. Són volades de la imaginació del món dels llibres que agraden als seus lector i no els obliga a res.

Un altre engany diferent emana de les religions amb llibre, vull dir religions d’un únic llibre sagrat:

És diferent quan l’engany de la literatura es vol sacralitzar a sang i foc i quan el llibre sagrat es converteix en la justificació per estendre la violència i la por pel món. És diferent quan el llibre sagrat es converteix en una realitat per sobre i en contra del món i la societat i es transforma en eina de poder polític. Qui diu llibre sagrat que governa pobles també podem dir lleis que governen estats com la Constitució espanyola. Això més que volar la imaginació i la creativitat ens vol encadenar.

No podem acceptar ni llibres sagrats ni textos constitucionals immutables en contra de la llibertat humana de pensament ni contra l’exercici del dret a decidir la nostra pròpia forma de vida.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!