Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
Fe i fanatisme, la religió contra l’humor.
L’atemptat d’ahir contra la revista satírica Charlie Hebdo m’ ha recordat “El Nom de la Rosa” (“Il nome della rosa” en l’italià original) la cèlebre novel·la d’Umberto Eco ambientada en un monestir benedictí l’any 1327.
En ella es parla del llibre II de la Poètica d’ Aristòtil ( sobre la comèdia i la poesia yámbica, que es va perdre, aparentment durant l’Edat Mitja, i del que gens es coneix). És el llibre que en la novel·la causa la mort de diversos monjos perquè l’assassí, el vell bibliotecari, considera que és un llibre d’humor i tem la natura subversiva del riure: el riure és vist per ell com un enemic de la fe veritable, perquè el riure elimina la por a Déu.
Sembla que l’ enemistat entre la religió i l’ humor ve de lluny, i és que segurament de la fe irracional al sectarisme i fanatisme criminal no més hi ha diferents graus d’ adoctrinament amb dosis de por i amor ben formulades.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El fanatisme criminal no és patrimoni exclusiu de persones “adherides” a una fe religiosa. Tres quarts del mateix es podria dir dels fanatismes. O dels sectarismes.
Al llarg de la història els humans hem pogut viure nombroses calamitats infringides sota diferentes raons: des d’una suposada sanació / salvació generalitzada fins a una suposada justícia social fabricada a cops de fusell i camps de concentració.
Els humans som així de bèsties i rucs quan ens creiem el centre de tot.
I l’humor no té perque estar renyit amb la religió. Per exemple, a la congregació a la qual pertanyo esperem (i desitgem) la pronta segona vinguda de Crist. Alguna que altra vegada, en algun culte sabàtic, la persona que fa el sermó ha repetit un vell acudit: “Cristo viene… Prepara té”.
I l’humor no té res a veure amb els propòsits de voler mancar el respecte als demés (sia per la fe, per la seva raça, nacionalitat, sexe, etc., etc.).
Atentament
Espero que tindrem la independència abans de la segona vinguda de Crist. Fora bromes JRRiudoms, la intolerància a la llibertat d’expressió és una mostra de la debilitat dels arguments de les doctrines, ja siguin religioses, polítiques o científiques. I més quan l’expressió d’idees es fa en clau humorística per uns ninotaires.
La criminalitat genocida no necessita de fanatismes ni de ideologies salvadores que cerquen la justícia social. És un fet que no admet discussió: els europeus van practicar durant tres segles el comerç triangular, que consistia en comprar esclaus a l’Àfrica, transportar-los en vaixells a les Amèriques i posar-los a treballar a les plantacions fins a fer-los morir d’esgotament. A la majoria de les colònies els negres morien abans de criar (les colònies angleses de Nordamèrica foren una excepció, sobretot a partir de que els britànics prohibeixen el comerç de esclaus i els vaixells negrers han de evitar les fragates de sa Majestat). Així hom explica que en tres segles entre 10 i 15 milions de éssers humans són transportats a les Amèriques. Quasi tots seran exterminats mitjançant el treball forçat. Tot en nom del lliure comerç i del benefici privat, i amb justificacions expresses de grans pensadors de la Il·lustració, com David Hume. De fet, el més que vergonyós silenci dels pensadores il·lustrats i liberals no es trencarà fins als escrits de Anton Wihelm Amo, filòsof alemany i esclau llibert negre originari de Ghana, amb De Jure Maurorum in Europa (1729), de escassa repercussió fins que no esclata la Revolució Francesa.
Per si no fos prou, amb l’emancipació de los colònies americanes, la lenta però inexorable abolició del esclavatge en totes les nacions liberals (al Regne de Espanya el 7 d’octubre de 1886, a la seua colònia Cuba el 13 de febrer de1880), la massacre passa a ser efectuada directament a l’Àfrica: al Congo Belga els treballs forçats causen una reducció de 10 milions d’habitants en el cens de la població del Estat Lliure del Congo (propietat privada del Rei Belga Leopold, és a dir una empresa capitalista) en 20 anys. Entre 1904 i 1907 els alemanys exterminen als habitants de les seues colònies a l’Àfrica del Sud-oest. Tots aquestos crims es fan en nom de la civilització, però amb ànim de lucre claríssim en el cas del Congo Belga.
Estic al cas del que dius i totalment d’acord amb tu. Però les religions son una gran ajuda per al desastre del pensament humà, reforç de les ideologies idealistes i rèmora per a la llibertat de pensament.
Totalment d’acord en el que fa a les religions. El meu comentari anava dirigit al comentari de JRRiudoms, que venia a dir que a banda de les religions, les grans massacres es fan en nom de la justícia social. La realitat es que les massacres fetes per aquesta causa queden molt per davall per los fetes pels virtuosos homes de negocis en nom del benefici empresarial. Altra cosa es el que diga la propaganda dels vencedors.
No hi ha res que justifiqui una mort.
I no cal fer comptabilitats de la maldat.
Pels senyors de la guerra, els seus beneficis (empresarials, o altres) són el motor que la societat necessita per albirar la justícia social. Això és el que diu la propaganda dels vencedors. Jo no me la crec, aquesta propaganda. Com tampoc em crec que la religió sigui un impediment a la llibertat de pensament.
Atentament