Castell de somnis de Francesc Aguilar

Estic bastant -molt- d’acord amb aquest risc que explica el Quico Ventalló. Jo he pensat el mateix i tinc les llums interiors d’alarma enceses. Caldria mobilitzar-se des d’ara mateix, el que em passa és que escriure em va bé però moure’m ja em costa molt més. Parlem de mobilitzar-nos abans del dia de reflexió, fem un recordatori de la Gran Manifestació, del clam per l’estat independent, si es fa faré tot el possible per assistir-hi.

Estructurar-nos els que sentim aquesta inquietud i sortir al carrer faria bé a les eleccions del 25N, a la lectura dels resultats, als ziga-zagues posteriors, a la “pregunta”, a la preparació del Govern d’unitat nacional i a la taula constituent.

Si SI no entrés al Parlament ja hauríem engegat l’estructuració del Moviment per a la Independència, ja que l’ANC s’ha venut totalment en favor de Ciu i el que és pitjor de tot està fent una greu injustícia contra els partits independentistes més actius i valents.

Senyors de l’ANC -la cúpula- jo també estic afiliat o sóc membre de l’ANC, però la Direcció actual ha perdut el nord: Callen els incompliments de CiU sobretot el fonamental punt 3, i perden el nord en els punts 1 i 2, la pitjor ruqueria és partir de la base que ells no entren en política, segon acceptar totes les variables de l’enganyós concepte dispers d’Estat Propi que van prostituir els mateixos convergents -em sembla recordar que va ser l’Oriol Pujol l’endemà del Congrés de Reus quan va dir textualment que “estat propi” no suposa independència”. Ara doncs els caps de l’ANC ho certifiquen i li donen carta de naturalitat en el darrer posicionament d’encara no fa dos dies, en l’esmentat punt 2.

“No és això, companys, no és això!” Hem de mobilitzar-nos, no podem permetre el gran engany.

Si tens o teniu una idea de que podríem fer estic amb vosaltres, estic a la vostra disposició. Continuaré a l’aguait d’aquesta conversa.