Castell de somnis de Francesc Aguilar

//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//

21 de gener de 2013
1 comentari

El poble de Catalunya sobirà

A les eleccions del 25N 2012 a Catalunya va haver canvis com el bac de Solidaritat que analitzarà el partit el proper dissabte dia 26 a Vic. En la nova etapa política sembla ser que la clau per iniciar el procés cap al referèndum per la independència rau en la definició del subjecte polític i jurídic de sobirania:

És tot el poble espanyol exclusivament?

És el “poble espanyol” que habita a Catalunya, és segons la constitució sobirà a Catalunya i qui decideix sobre Catalunya?, O són els ciutadans de tots els territoris de parla catalana subjecte polític i jurídic de sobirania, materialitzats políticament en els ajuntaments de la franja, les Generalitats del nord i el sur i Ses Illes com un tot o per parts?

En un segon ordre de coses, el futur del país decidit pel seu poble:

Independència? Interdependència? Estat propi? Federació? Confederació? Instruments d’estat? “Una grande i libre” i prou? Països Catalans federats? Unió europea? Euro? Europa i prou?. Són uns debats interessants però que no pot ser l’excusa per dilatar el procés indefinidament.

Prèviament hem d’esbrinar les primeres qüestions en relació al procés de sobirania del poble català per exercir el dret a decidir què vol.

Desitjaria que totes aquestes qüestions anaren aclarint-se ràpidament i no fos un altre capítol de la Puta i la Duraneta d’Unió, ampliat ara amb el PSC. Aquestes discussions no poden durar molt.

Jo tinc clar que si més no el subjecte polític i jurídic de sobirania ara per ara és el poble de Catalunya. I la resta de territoris de parla catalana si això ho volen. Som sobirans per decidir si serem un estat independent o no. Volem la independència ara. Ho volem tot i ho volem tots, l’AMI, i l’ANC s’han definit sense ambigüitats i molts catalans, jo i suposo que The Mamzelles també, perquè m’agraden.

The Mamazelles
The Mamazelles
  1. Ahir, a Celrà, vaig tenir la sort de poder-les veure i escoltar en directe…
    Una alenada d´aire fresc, potent, dinàmic i optimista, amb unes lletres singulars i divertides, i tanmateix en algún cas, dramàtiques.
    Perfecte!
    La simpatía, la frescor, la joventut reflexiva, em va fer riure i també pensar.
    Els desitjo tot l´èxit del món, doncs s´ho mereixen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!