Castell de somnis de Francesc Aguilar

Aquesta gent que tanta por tenen de que “Espanya es trenca” si s’independitza Catalunya, no els importa un rave carregar contra el seu poble en els seus propis morros madrilenys per mantindre la pau dels cementeris i després Rajoy al·ludeix a la majoria silenciosa que pateix però no se’ls veu ni es manifesten.

Per salvar Catalunya, perquè Catalunya no es trenque per la corrupció política, econòmica i social (com està passant a Espanya), cal la independència.

Si Catalunya no aprofita aquesta oportunitat única de descomposició de l’Estat espanyol no ho farà mai. Possiblement si Catalunya s’hagués federat, associat o qualsevol altra fórmula de major sobirania hagués estat acceptada per l’Estat espanyol, la voluntat d’independència s’hagués esmorteït. Però l’encorralament cruel i asfixiant perpetrat per Espanya i les seves institucions aquests últims anys ens porta a una única sortida.

I com diu Josep Pinyol, “Tot relat i tota estratègia que situï les reivindicacions catalanes com un problema intern espanyol està condemnada al fracàs, com va passar al l’Estatut de 2005 i acaba de passar amb el pacte fiscal”, és a dir, europeisme i internacionalització radical han de ser les vies del discòrrer cap a l’eixida de la cotilla estatal espanyola.

Cal, per tant, la unitat dels partits que volen que el poble català parle, dels partits que defensen els interesos dels catalans i sota un discurs absolutament europeu. I en tot cas, solidaritat amb el poble espanyol en la seva lluita per assolir un nou règim democràtic adequat als temps que supere aquest monàrquic de cartró-pedra.