No s’ho pensa dos voltes, agafa la vara d’alcaldessa i t’organitza en un tres i no res una tradició secular que es remonta a la Dama d’Elx a base de creuers amb fallera major i cort d’honor, orgia de xumins fresquets i refinats, figues en flor per ensumar…
Dit i fet, any rere any la Rita convida o el bigotes, o el curita, o el Fabra a la movida “volando voy, volando vengo” tasten aquí el perrús o allà la xona, i sempre la Rita amb les folleras passen l’estona d’allò més, hores i dies menjant qualque plàtan i figues a tutiplén.
ARA
Després de deu anyets com deu solets fruint la Rita aquesta delícia postfallera amb tanta truita sense ous no n’hi haurà crisi financera que ature la seva festa de la petxina, ni retallades que l’aparten del cau de la serp de la fallera major, ni austeritats econòmiques que l’impedisquen gaudir del forat de l’alegria de tota la seva cort de dames. I conte contat, ja s’acabat!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!