Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
El poble des de 2010 rere la sentència de l’estatut es va decantant massivament per la INDEPENDÈNCIA, però el incansable think tank del núvol va elaborant codificacions i conceptes com “la tercera via”, “el dret a decidir” “la consulta”o “el procés”, la “doble pregunta”, etc. que admeten dues interpretacions: ésser elements en el camí cap a la independència o ésser elements clau per embolicar tothom en el camí a fi que mai arribe la per la majoria desitjada independència.
Això segon es el que em fa relacionar l’anomenat “procés català cap a…” o simplement “el procés” amb la novel·la de Franz Kafka, publicada per primera vegada en alemany, el 1925, com Der Prozess.
Tots tenim una idea d’allò anomenat kafkià: la pèrdua en el laberint burocràtic de les societats modernes que ens atrapa en la seva teranyina incomprensible, absurda, però interminable, il·limitada i implacable de la que no hi ha possibilitat d’alliberament.
Ha eixit la noticia d’una reunió de 65 escriptors que han publicat llibres sobre el procés i en veure la foto se m’han aclarit els dubtes: Franz Kafka hi era allà i surt a un costat de l’enquadre.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
(També em passa una cosa així amb els partits de futbol Barça-Madrid que ara en diuen el clàssic. I em fa molta ràbia perquè fins que ho van començar a dir els periodistes i es va estendre -no fa gaires anys- els clàssic per mi eren els grecs o els llatins o Shakespeare o Molière o Joyce per exemple).