Dia 9 (Maleïts tangos maleïts) II

10 de maig de 2012

Sense categoria

0 comentaris

Dia 9 (Maleïts tangos maleïts) II

Y pienso en la vida:

las madres que sufren,

los hijos que vagan

sin techo ni pan,

vendiendo “La Prensa”,

ganando dos guitas…

¡Qué triste es todo esto!

¡Quisiera llorar!

(“Acquaforte” Música: Horacio Pettorossi / Lletra: Juan Carlos Marambio Catán)

Continuem parlant amb Horvath, en aquest cas de ball. Ens explica com el 1910 es toca el tango per celebrar el dia de la independència a Plaza de Mayo, en una gran trobada que posava de manifest l’arrelament del tango a l’Argentina.

Seguint amb la cronologia, la partir de l’any 1945 apareixen las “barras” en els petits clubs de la zona sud de la Gran Buenos Aires. El ball era fonamental en aquell moment.

A partir d’aquest moment entra en escena la indústria “yanki” amb la moda de la “Nueva ola” on companyies discogràfiques com Canal 13 o RCA Víctor promocionaven una música banal a través de DJ corruptes que cobraven per punxar aquests discos de manera massiva. Tot això en detriment del tango. Odeon i RCA Víctor cremaren (repetisc: CREMAREN) els arxius fonogràfics del tango. De manera que quan expiraren els drets d’autor sobre les cançons i és van adonar que podien fer negoci amb aquells discos perquè no havien de pagar els familiars, se n’adonaren que no tenien fons fonogràfic i havien de recórrer als grans col·leccionistes particulars per recuperar part d’aquest material. Això també és genocidi cultural, no? Això és destruir la memòria d’un poble, no?

Segons Hovarth només hi ha una manera de ballar el tango: “El tango és el que es ballava en els salons dels clubs, caminant en contra de les agulles del rellotge, com marcant “estamos en contra de, éste, de la muerte. Estamos a favor de la vida porque vamos en contra del reloj” i amés fent un cercle, el cercle que fa la parella quan dona voltes sobre ella mateixa i al voltant del saló al mateix temps”. “no se revolea a la mujer”, “allà on si es pot marcar certa exhibició és en alguns passos com el 8 o el 4 (on la dona seu als genolls de l’home)”

Parlem amb Ricardo de tangos com “pordioseros”, “Acquaforte” o “Pan”, que descriuen una època.

Finalment veiem el motiu que impulsa la memòria de Horvath sobre el tango. Parlem de “tristezas de la calle corrientes” d’Homero Espósito que parla, segons Horvath, de la decadència de la Calle Corrientes. Un carrer amb grans cinemes, bars, teatres que “el neoliberalisme va omplir de gent abandonada, dormint al carrer”.

Per la vesprada hem parlat amb Víctor Heredia això, amics i amigues, ha estat una cosa molt gran. Hem parlat de moltes coses però també de com Gardel no va estar sempre al costat dels qui patien. Hem parlat de música i memòria i de moltes coses que contaré un altre dia…

Avui toquem a Buenos Aires.