A finals del segle XX, el capitalisme d’estat (més conegut com a comunisme) se’n va anar a can pistraus. A començaments del segle XXI, diuen que l’altre capitalisme també se n’hi va, per causa i efecte d’aquesta crisi que no ho era però que ara es veu que sí que ho és. I diuen també que ara es reunirà un munt de gent (ai, no, d’estats) i alguns d’ells ens expliquen que, entre d’altres coses, volen reinventar el capitalisme.
Ai, marededéusenyor, quina por que em fan! Si tingués on anar a amargar-me, arrencaria a córrer i no m’aturaria fins arribar-hi. Un, que de sempre ha gastat una vena més aviat anarcoide que no pas altra cosa, tremola cada cop que aquesta genteta té alguna pensada perquè, n’estic ben segur, d’aquestes trobades no en pot sortir res de bo. Res de bo, si més no, per al comú dels mortals, aquells que no podem escaquejar ni un cèntim a Hacienda somos todos perquè només tenim la nòmina i per aquí ens tenen ben atrapats, que hem de pagar el rebut de la hipoteca i tal i qual… que, de ben segur, sí que miraran de pensar-ne alguna per arreglar els seus quefers.
Que dic jo que, si realment el capitalisme se’n va a fer punyetes, ¿no podrien inventar alguna cosa nova per comptes de veure com posen un pegat a una cosa que reconeixen que no xuta? No sé si pot ser perquè jo, no em fa res de reconèixer-ho, d’economia no hi entenc ni un borrall però com que, al cap i a la fi, tampoc no sembla que ells, vist com va tot plegat, n’entenguin gaire més que jo… doncs això, que potser es podrien plantejar de fer foc nou. O, millor encara i posats a demanar, per què no dimiteixen tots per inútils?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!