M’assabento que la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes [web] ha atorgat el Premi President Companys, creat per homenatjar anualment la persona o institució que més a fet pel reconeixement de les seleccions catalanes, a Xavier-Albert Canal, president de la FCR [web] (Federació Catalana de Rugby) [notícia]. Com ja és sabut, la FCR, amb Canal al capdavent, té entre mans un important litigi als tribunals per tal d’aconseguir que se li reconeguin els drets històrics com a fundadora de la FIRA [web].
No seré jo qui tregui mèrits a la tasca que s’està duent a terme per tal d’aconseguir aquest reconeixement internacinal de la FCR: a ben segur, és una tasca feixuga i que ha comportat i comportarà un bon grapat de maldecaps: de moment, pel que fa a això, tothom està pendent de la sentència al respecte que ha de dictar un tribunal parisenc el proper 14 de desembre. Tot i això, suposo que digui el que digui la sentència, la cosa no acabarà el dia 14 ja que es preveuen al·legacions i totes aquestes martingales jurídiques.
Tal com deia més amunt, no seré jo qui tregui mèrit a aquestes actuacions i ja entenc que el premi és per a les feines de reconeixement internacional i no per a altres coses. Però, sabeu?, no puc estar-me de fer una breu reflexió sobre l’estat del rugby a Catalunya, el nivell del qual, a totes les categories, està baixant a marxes forçades i al mig d’un desgavell considerable. La cosa és que, tal com ho estan portant (i parlo de la Federació però també d’altres instàncies), podria ser que, en mesos o anys futurs, tinguem la nostra selecció de rugby reconeguda però que, a Catalunya, no hi hagi un rugby que sigui digne de competir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!