L’IPC del 2008 ha tancat a l’1,6%, la xifra més baixa en molts i molts anys. No entraré ara a discutir si aquesta dada es calcula de manera prou acurada ja que, em sembla a mi, la sensació que tenim tots plegats és que, quan anem a fer la compra diària, els preus s’han apujat bastant més que això. Com a exemple, al bar on acostumo a prendre un tallat a mig matí si puc fer una breu escapada, aquest tallat la setmana passada valia 1.10€ i aquesta setmana ja costa 1.15€. Jo sóc de lletres però diria que aquests 5 cèntims estan per sobre de l’1.6%, oi?
En tot cas, diu que som en un sistema de lliure mercat i poca cosa podem fer-hi a banda de deixar d’anar a prendre el tallat… Ara, una altra cosa hauria de ser, diria jo, el tema de les taxes i preus públics. La tarja T-10, per exemple, ha pujat bastant més que l’IPC i no diguem l’aigua: més d’un 8% a l’àrea metropolitana de Barcelona a la que, dissortadament, pertanyem jo i els meus convilatans. Llegia ahir al diari El Punt que les Federacions d’Associacions de Veïns i altres entitats (algun sindicat inclòs), han reclamat una revisió a la baixa d’aquestes puges i posava, com a mostra, l’increment de taxes i preus públics d’alguns municipis. Entre aquests, citava Sant Boi i s’hi explicava que l’augment mitjà d’aquestes taxes i preus públics per a l’any 2009 és d’un 4%.
Una pujada mijana del 4% mentre que, pel que tinc entès, el pressupost municipal ha constrenyit força les partides de les despeses (fins a un 11%, per exemple, els convenis anuals amb entitats culturals i esportives). No dic que aquesta reducció de la despesa, en els temps que corren, em sembli malament, sempre i quan aquesta reducció sigui general, cosa que desconec, i inclogui també retallades en àmbits com ara les despeses protocolàries, els viatges no se sap a fer què exactament, la publicitat i les publicacions… Perquè, esclar, si no és així, amb aquestes puges dels preus públics, resultarà a la fi que la crisi l’hem de pagar només els ciutadans i ciutadanes de peu pla… els de sempre i com sempre, vaja! El que no s’entén, doncs, són les crides de l’administració a les empreses a la moderació en els preus de venda i les crides als treballadors a la moderació salarial, mentre ells apugen els preus tant com els sembla. A mi que m’ho expliquin, que ja m’agradaria entendre-ho.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!