I el govern principatí, què? Doncs ja va avançar el president Montilla que era més partidari de negociar que no pas de portar el conflicte de competències al Tribunal Constitucional (de la seva constitució, que no de la nostra, que no en tenim), aquell grupet de jutges que diu que el mes entrant acabarà de liquidar l’estatutet de pega que la ciutadania del país va aprovar en referèndum. I, en un primer moment, semblava que ERC i ICV eren més aviat partidaris de presentar el recurs judicial que no pas de negociar. Ara, però, es veu que no, que cal asseure’s amb el govern veí i negociar alguna cosa [notícia i notícia]. Sí, senyor, sí, negociar amb els que tenen el costum inveterat que trepitjar-nos a base de lleis “harmonitzadores”. Que potser els diran: miri, senyor govern de l’estat ocupant, sap què?, vulneri una mica menys les nostres competències, si us plau! Apa, adéu!
Mentrestant, a la Comunidad Autónoma de Aragón, després d’anys i anys de promeses, decideixen que el català no cal que sigui oficial a la Franja, al País Valencià segueixen sense veure TV3 i a les Illes el veuen mig capat, li donen un grapat de calés (també dels nostres, dels nostres impostos) a una munió d’empreses automobilístiques perquè no tanquin els centres productius a canvi que aprovin un ERO i un altre (més diners de la nostra butxaca i més aturats)… i increïblement no sento gairebé ningú badar la boca ni que sigui per amollar una trista queixa d’aquelles que només serveixen per quedar bé amb la clientela. Apa, adéu!
Ja és ben bé que el país té uns dirigents polítics i un govern de pa sucat amb oli. Vaja, en consonància amb el parlament de fireta aquell que hi ha al Parc de la Ciutadella, que no té capacitat de decidir gairebé res! Apa, adéu… i ja us ho fareu! Però sense mi, em sembla.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!