Això, com tot, va per modes i per barris. De l’estiu ençà, si fa no fa, tothom és al fèisbuc (Facebook) i és que, entre moltres altres coses, tothom s’hi veu en cor. No demana la constància que requereix mantenir un bloc. No demana que sàpigues redactar quatre frases seguides que tinguin una mica de sentit. No demana que sàpigues posar correctament punts, comes, accents i punts volats. Uns amics per aquí (ai, quina gràcia, he trobat al fèisbuc una noia amb qui no havia tingut contacte des que vam plegar de l’institut!), uns grups per allà, ara penjo unes fotos, ara comparteixo un enllaç… i a més, és fàcil, molt fàcil de gestionar: tothom s’hi veu en cor, oi que sí?
D’altra banda, fer un seguiment a la blocosfera és molt més dificultós: els blocs estan molt dispersos (d’aquí que sortís la necessitat de les xarxes per agrupar-los, com ara Xarxa Santboiana), hi acostuma a haver-hi molta lletra per llegir, hi ha blocs que van i vénen, blocs que desapareixen o resten inactius… costós, molt costós, massa despesa de temps. Si a això hi afegim un cert cansament en alguns (i algunes) blocaires, ja tenim la combinació adequada que, potser, explica l’actual boom del fèisbuc i la davallada dels blocs.
Deia en Saül Gordillo [bloc i fèisbuc] unes setmanes enrere [aquí], que havia notat un descens en les visites al seu bloc. Jo també, salvant les distàncies, i constato que aquesta davallada ha començat fa uns quatre mesos, tot coincidint amb aques esclat feisbucaire que dèiem més amunt. El debat, ara per ara, és si tot aixo marca tendència o és circumstancial, si el fèisbuc acabarà o no amb els blocs, si, com mantenia en Saül, “la generació Facebook jubila la generació bloc“. Particularment, no hi estic d’acord: em sembla que un cop passi la foguerada del fèisbuc i, a risc d’equivocar-me no poc, penso que de tot això en sortirà, de fet ja n’està sortint, una cosa nova, per fer servir les seves mateixes paraules, una nova generació de síntesi: la generació fèisbuc+bloc.
“La generació bloc es fa gran, i els de la generació Facebok ens prenen el relleu. (…) Però, com deia la cançó els vells rockers mai no moren. I hi ha generació bloc per a un cert temps. Encara.“, sosté en Saül, però no hi estic del tot d’acord i vull pensar que futur és, com us deia més amunt un altre: la convivència d’ambues coses, fins i tot la síntesi. De moment, el maig vinent, la III Trobada de Blocaires Santboians, tal com us anunciava en un post anterior, incorporarà la presència dels feisbucaires: a veure com anirà evolucinant, tot això!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
jo soc generació facebook+bloc+fotolog+picassa+flickr+myspace+linkedin. tot. tot. i tot. i sincerament, veig cada cosa diferent. no crec poder comparar facebook amb blog. per començar allà tinc una identitat real amb noms i cognoms i una xarxa d’amistats més o menys verídica. és un recurs personal on penjo fotos i ric amb els amics de les aplicacions força rídicules que trobem per allà. també s’ha convertit en la manera ideal idealíssima de trobar tots els meus contactes escampats pel món que després de tres anys de voltar, són uns quants. ara, el blog i el fotolog són una altra cosa. no soc jo sinó que sí que ho soc però no dic qui soc. exacte. pel que fa a picassa i flickr plataformes indispensables per a photography addict com jo. i el myspace és absolutament necessari per anar seguint grups i cançons i agendes de concerts i festivals de dimensions reduïdes i mira. ja esta. linkedin és bàsicament per contactes purament professionals laborals i molt més seriosos. o si més no ho faig veure. amb això vull dir que per gent de la meva generació gairebé totes aquestes eines són “indispensables” – tot i que és una paraula molt forta que fa com cosa i tampoc no m’agrada massa. pero vaja, que no veig el final de res. és simplement tenir recursos diferents que fas servir per coses diferents. per exemple jo mai escriuria al facebook el que escric al blog i viceversa.
… i he notat un increment de visites força notable.
Els blocs, el Facebook, el Twitter, els lectors RSS, … tot són eines que s’han d’utilitzar com a parts d’un tot conjunt, el tot que et dóna veu i et permet comunicar-te i, sobre tot, escoltar als altres.
Els blocs no són d’una altra generació, són de la mateixa. Tot és “web participativa” o, com va dir Tim O’Reilly, web 2.0.
Feisbuqueja i treu-ne profit!!!
Eps! Opinió d’un ós bru amb Cau a Can Partal.
M’ha cridat l’atenció el post que has escrit perquè em fa reflexionar sobre l’allau de propostes que ens ofereix la xarxa i el seu ús.
Comparteixo totalment l’opinió de l’usuari que ha firmat com a vuitanta-dos.
No hi ha punt de comparació entre blocs, facebooks, myspace i moltes altres aplicacions…
Facebook: és un com un pati de veïnes xafarderes. Serveix per contactar amb algún company penjat del més enllà i tenir tots els contactes ben juntets. La gent col·lecciona amics com cromos. És superficial i l’única ventatge és la immediatesa i la facilitat. Això ha fet que gent que mai s’atreveria en un bloc s’atreveixi en un facebook. El facebook ha suplantat el messenger i altres aplicacions i és molt trampós. No heu sentit la revolta dels usuaris davant les clàusules abusives del seus creadors?
Myspace: s’ha especialitzat en música i tendències vàries i això fa que sigui una bona manera de donar-se a conèixer. Segueix sent útil i no suplantarà el blocs.
Flikr i picassa: portals per penjar-hi fotos. Útil simplement per això.
Blogs/blocs: penso que cap facebook suplantarà mai els blocs ja que, no tots, però hi ha la possibilitat de penjar-hi molta més informació i amb més profunditat.
I la gent intenta ser més autèntica en els blocs que no en un perfil de facebook.
Tot és competible en aquesta vida i si m’haig de quedar en alguna cosa em quedo amb els blocs. Són més laboriosos, potser sí…ha baixat el nombre de visites? Potser també…però el que tinc comprovat és que en el blocs, la gent quan s’enamora d’un bloc intenta ser-li fidel i fer-li una visita de tant en tant i és valora molt més l’esforç, la dedicació, la imaginació, el que transmet que no un portal d’una xarxa social.
(Visca la catosfera Santboiana! Tot i que sóc del poble veí…)