LA PELL DE BRAU
Taller personal de J. Soler i Àlvarez
Lluís Busquets i Grabulosa amb el seu llibre critica la manca de fidelitat al missatge i obra de Jesús expressades per l’Església Catòlica, però des d’una personal reflexió i estudi i de la seva visió creient.
Amb pròleg escrit pel bisbe emèrit de Sao Félix do Araguaia (Brasil), el català Pere Casaldàliga, i un assaig fi, i entenedor de l’escriptor podem llegir un assaig dens de contingut però fluid de lectura que ajuda a situar la figura i la persona de Jesús en el territori jueu de la seva època , i les implicacions que comporta la seva figura a una terra ocupada per les Legions romanes en una cultura hel·lenitzada i d’una tradicional litúrgia hebrea.
L?autor ens planteja preguntes que ens resolt amb anotacions a peu de pàgina i raons fonamentades en els texts de l?època i l?estudi personal de les Sagrades Escriptures. plantejaments com: ¿Com cal interpretar la figura de Jesús? ¿És el Jesús bucòlic, dolç i mansuet, d’una certa tradició piadosa o és més aviat el lluitador no violent però actiu que s’oposa a l’opressió del seu poble? ¿Per què el van penjar a la creu si la crucifixió era reservada als esclaus, bandits i rebels? ¿Cal entendre el sobrenom de «natzarè» com un simple gentilici inofensiu o més aviat ens indica la pertinença a un grup o secta? Què revelen respecte a aquestes qüestions els documents de Qumran? ¿Cal llegir els relats de la Passió com a cròniques o s’han de considerar més aviat historicitzacions de litúrgies primitives? I, si en comptes de ser dipositat en un sepulcre, el cos de Jesús fou llençat en una fossa comuna o en un pou de calç, com era costum de fer amb els condemnats, ¿afectaria realment això la fe en la resurrecció o més aviat la faria més transparent? Quan va tenir lloc la deïficació de Jesús i quin és el significat de l’al·legoria de la Trinitat?
Aquest llibre és editat per Editorial Proa.
Si us sembla, us transcric uns passatges del llibre:
(…) Tot i que el món actual mostra una certa incomprensió o displicència davant de la incumbència de Jesús en la història humana fins al punt que es demana quina mena de Déu sadomasoquista seria un Déu que exigís la mort d?un fill com a rescat dels humans, els fidels de les comunitats que conformen l?Església catòlica, apostòlica romana d?avui (…) se senten successors d?aquelles primeres comunitats creients en Jesús i lli reten culte (…)
Jesús apareix predicant el Regne del Cel, en contraposició al de l?imperi Romà, en un territori mediterrani jueu, curull d?inquietuds etnicoreligioses, culturalment hel·lenitzat i insurgent enfront d?una dominació romana que empobreix la població, envoltat de filosofies hel·lenístiques i de religions mistèriques i dominat per les creences jueves seguint la tradició de Moisès.
Avui, encara que resulti segrestat i manipulat per algunes esglésies autodenominades ?cristianes? (sobretot la de Roma), a voltes convertides en multinacionals fonamentalistes, és enmig de les persones que es reuneixen en nom seu i conformen esglésies (comunitats) que, sense trair el seu missatge, segueixen portant la ?bona nova? als pobres, desvalguts, indigents i necessitats.
No trair el missatge cristià, això és, modelar el Regne del Cel a la terra vol dir estar disposats a oferir la vida als altres per amor des d?una feina responsable, des de la maternitat i la paternitat viscudes com a donació, des de les sofrences, persecucions, empresonaments, malalties i altres xacres que ens acosten a la creu. Jesús no va redimir o salvar el món una sola vegada per sempre perquè nosaltres ens poguéssim estar creuats de braços plegats (passivitat massa sovint acceptada per una Església Catòlica infantilitzadora). La seva donació resulta exemplar i única justament si tots hi posem el coll amb el nostre compromís.
Jesús el Natzarè no ens salva ni ens rescata per cap necessitat ontològica ni cap mandat de Déu ?el que té la gosadia d?anomenar ?Pare?- ni cap designi misteriós i incomprensible transcendent. El seu i el nostre amor fins a la donació de la vida, el seu i el nostre esperit ens salva i salva tota la humanitat sencera. Jesús no salvà la humanitat com una fetilleria sinó que ens ensenyà com la humanitat ha de salvar-se ella mateixa i el món sencer constantment. Aquesta és la Bona Notícia, aquest és el veritable escàndol de l?Evangeli!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!